dissabte, 10 d’octubre del 2009

El joc dels disbarats

Qui no ha jugat de petit al joc dels disbarats? En rotllana cada un fa una pregunta i escolta la resposta a qui té a un costat i alhora escolta la pregunta i contesta a qui té a l'altre costat. Després es combinen les preguntes amb les respostes de l'altre costat i els disbarats estan assegurats. Una versió diària d'aquest joc es dóna quan algú li explica a una altre persona una cosa, aquest li explica a l'altre, que li explica a un altres, ..... si comparem la primera versió amb la darrera pot ser que siguin totalment diferents.

Una cosa així és el que ha passat amb la notícia del premi Nobel de Química d'aquest any, especialment la notícia que va aparèixer en les versions digitals dels diaris el mateix dia que es va fer públic els premis, el dia 7 d'octubre. (Nota: per entendre plenament aquest post calen uns coneixements mínims d'anglès i unes nocions molt bàsiques de biologia. Els periodistes doncs, no cal que continueu llegint):

El comunicat de premsa de La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, en la seva versió anglesa, començava d'aquesta manera:

"The Nobel Prize in Chemistry for 2009 awards studies of one of life's core processes: the ribosome's translation of DNA information into life. Ribosomes produce proteins, which in turn control the chemistry in all living organisms. As ribosomes are crucial to life, they are also a major target for new antibiotics.

This year's Nobel Prize in Chemistry awards Venkatraman Ramakrishnan, Thomas A. Steitz and Ada E. Yonath for having showed what the ribosome looks like and how it functions at the atomic level. All three have used a method called X-ray crystallography to map the position for each and every one of the hundreds of thousands of atoms that make up the ribosome.

Inside every cell in all organisms, there are DNA molecules. They contain the blueprints for how a human being, a plant or a bacterium, looks and functions. But the DNA molecule is passive. If there was nothing else, there would be no life."


Hi ha una versió en Suec i una versió en hebreu d'aquest comunicat de premsa, però no una versió en castellà. Encara que el text en anglès no es gaire difícil d'entendre, un es pot plantejar utilitzar un traductor automàtic per a traduir-ho al castellà. Si per exemple utilitzem un dels molts traductors que trobem en línea, el Google translate, obtindrem la següent versió:

"El Premio Nobel de Química en 2009 los estudios de los premios de uno de los procesos básicos de la vida: la traducción del ribosoma de la información del ADN en la vida. Los ribosomas producen proteínas, que a su vez, el control de la química en todos los organismos vivos. Como los ribosomas son cruciales para la vida, también son un blanco importante de nuevos antibióticos.

Nobel de este año los premios Nobel de Química Venkatraman Ramakrishnan, Thomas A. Steitz y Ada E. Yonath por haber demostrado lo que el ribosoma, como se ve y cómo funciona a nivel atómico. Los tres han usado un método llamado cristalografía de rayos X para trazar la posición de todos y cada uno de los cientos de miles de átomos que componen el ribosoma.

Dentro de cada célula en todos los organismos, hay moléculas de ADN. Contienen los planos de cómo un ser humano, una planta o una bacteria, se ve y funciona. Sin embargo, la molécula de ADN es pasiva. Si no había nada más, no habría vida."


Està clar que a un traductor automàtic no li podem demanar meravelles i la traducció es bastant deficient, més si recordes alguna cosa bàsica de biologia. Bé d'acord, qui fa servir un traductor automàtic? Seria millor anar a l'edició electrònica d'algun diari i llegir la notícia, normalment provinent d'alguna agència de notícies com l'agència EFE. La versió, provinent de l'agència EFE, que va sortir en molts diaris digitals o pàgines d'emissores de TV (per exemple el Diari de Tarragona, adn, la vozlibre, antena3noticias, cuatro) el mateix 7 d'octubre era:

"La Real Academia Sueca de las Ciencias concedió hoy el Premio Nobel de Química 2009 a tres científicos por descifrar el funcionamiento de los ribosomas, que producen las proteínas necesarias para mantener con vida el ADN.

Los científicos estadounidenses Venkatraman Ramakrishnan y Thomas A. Steitz y la israelí Ada E. Yonath lograron mostrar el aspecto y funcionamiento de los ribosomas a nivel molecular mediante un método denominado cristalografía de rayos X.

En toda célula de un organismo hay moléculas de ADN que contienen las huellas personales de cada ser vivo, bien sea humano, planta o bacteria.

La molécula de ADN, sin embargo, es pasiva y no sería nada si no fuera convertida en materia viva, proceso en el que los ribosomas desempeñan un papel crucial, pues son los responsables de crear las proteínas, las herramientas universales de la vida."


Fins i tot pitjor que el traductor automàtic .... Em pensava que l'agència EFE era una agència seriosa i que les notícies passaven alguna mena de filtre. No se què es pitjor, que no hagi passat cap filtre, o que ningú s'hagués adonat de que la notícia era bastant deficient. Bé, em podeu dir que he anat a fixar-me en el pitjor, que podria buscar una font de notícies més seriosa com el canal 3/24. Doncs la versió que va aparèixer al teletext i a la web va ser:

"Nobel de Química per als pioners de la genètica per al desenvolupament de nous antibiòtics.

Els científics nord-americans Venkatraman Ramakrishnan i Thomas A. Steitz i la israeliana Ada E. Yonath han guanyat el Nobel de Química 2009 pels seus estudis sobre l'estructura i la funció del ribosoma, que produeix les proteïnes necessàries per mantenir amb vida l'ADN. Es tracta dels pioners de la genètica per al desenvolupament de nous antibiòtics. L'Acadèmia Sueca lliurarà el premi el proper 10 de desembre, en l'aniversari de la mort del seu fundador, Alfred Nobel."


Aquesta versió és en part, una versió traduïda al català de la versió de l'agència EFE, però hi apareixen nous elements: "la genètica" Suposo que està de moda parlar de genètica i la notícia tindrà més impacte si fem servir la paraula en algun lloc, oi?

2 comentaris:

P ha dit...

Brutal! ja fa temps que no llegeixo gaire les noticies de ciència a la premsa. Si veig un titular interessant, intento anar a la font (article) original, tot i què, això no hauria de ser la feina dels periodistes?

Asimetrich ha dit...

M'he quedat de pedra. Jo prefereixo recórrer a fonts més serioses, com ara Vallve's Blog. ;-). Seriosament, hi ha blogs que donen les notícies millor que alguns periodistes professionals. Què hi farem...