Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premis Nobel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premis Nobel. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 d’octubre del 2009

El joc dels disbarats

Qui no ha jugat de petit al joc dels disbarats? En rotllana cada un fa una pregunta i escolta la resposta a qui té a un costat i alhora escolta la pregunta i contesta a qui té a l'altre costat. Després es combinen les preguntes amb les respostes de l'altre costat i els disbarats estan assegurats. Una versió diària d'aquest joc es dóna quan algú li explica a una altre persona una cosa, aquest li explica a l'altre, que li explica a un altres, ..... si comparem la primera versió amb la darrera pot ser que siguin totalment diferents.

Una cosa així és el que ha passat amb la notícia del premi Nobel de Química d'aquest any, especialment la notícia que va aparèixer en les versions digitals dels diaris el mateix dia que es va fer públic els premis, el dia 7 d'octubre. (Nota: per entendre plenament aquest post calen uns coneixements mínims d'anglès i unes nocions molt bàsiques de biologia. Els periodistes doncs, no cal que continueu llegint):

El comunicat de premsa de La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, en la seva versió anglesa, començava d'aquesta manera:

"The Nobel Prize in Chemistry for 2009 awards studies of one of life's core processes: the ribosome's translation of DNA information into life. Ribosomes produce proteins, which in turn control the chemistry in all living organisms. As ribosomes are crucial to life, they are also a major target for new antibiotics.

This year's Nobel Prize in Chemistry awards Venkatraman Ramakrishnan, Thomas A. Steitz and Ada E. Yonath for having showed what the ribosome looks like and how it functions at the atomic level. All three have used a method called X-ray crystallography to map the position for each and every one of the hundreds of thousands of atoms that make up the ribosome.

Inside every cell in all organisms, there are DNA molecules. They contain the blueprints for how a human being, a plant or a bacterium, looks and functions. But the DNA molecule is passive. If there was nothing else, there would be no life."


Hi ha una versió en Suec i una versió en hebreu d'aquest comunicat de premsa, però no una versió en castellà. Encara que el text en anglès no es gaire difícil d'entendre, un es pot plantejar utilitzar un traductor automàtic per a traduir-ho al castellà. Si per exemple utilitzem un dels molts traductors que trobem en línea, el Google translate, obtindrem la següent versió:

"El Premio Nobel de Química en 2009 los estudios de los premios de uno de los procesos básicos de la vida: la traducción del ribosoma de la información del ADN en la vida. Los ribosomas producen proteínas, que a su vez, el control de la química en todos los organismos vivos. Como los ribosomas son cruciales para la vida, también son un blanco importante de nuevos antibióticos.

Nobel de este año los premios Nobel de Química Venkatraman Ramakrishnan, Thomas A. Steitz y Ada E. Yonath por haber demostrado lo que el ribosoma, como se ve y cómo funciona a nivel atómico. Los tres han usado un método llamado cristalografía de rayos X para trazar la posición de todos y cada uno de los cientos de miles de átomos que componen el ribosoma.

Dentro de cada célula en todos los organismos, hay moléculas de ADN. Contienen los planos de cómo un ser humano, una planta o una bacteria, se ve y funciona. Sin embargo, la molécula de ADN es pasiva. Si no había nada más, no habría vida."


Està clar que a un traductor automàtic no li podem demanar meravelles i la traducció es bastant deficient, més si recordes alguna cosa bàsica de biologia. Bé d'acord, qui fa servir un traductor automàtic? Seria millor anar a l'edició electrònica d'algun diari i llegir la notícia, normalment provinent d'alguna agència de notícies com l'agència EFE. La versió, provinent de l'agència EFE, que va sortir en molts diaris digitals o pàgines d'emissores de TV (per exemple el Diari de Tarragona, adn, la vozlibre, antena3noticias, cuatro) el mateix 7 d'octubre era:

"La Real Academia Sueca de las Ciencias concedió hoy el Premio Nobel de Química 2009 a tres científicos por descifrar el funcionamiento de los ribosomas, que producen las proteínas necesarias para mantener con vida el ADN.

Los científicos estadounidenses Venkatraman Ramakrishnan y Thomas A. Steitz y la israelí Ada E. Yonath lograron mostrar el aspecto y funcionamiento de los ribosomas a nivel molecular mediante un método denominado cristalografía de rayos X.

En toda célula de un organismo hay moléculas de ADN que contienen las huellas personales de cada ser vivo, bien sea humano, planta o bacteria.

La molécula de ADN, sin embargo, es pasiva y no sería nada si no fuera convertida en materia viva, proceso en el que los ribosomas desempeñan un papel crucial, pues son los responsables de crear las proteínas, las herramientas universales de la vida."


Fins i tot pitjor que el traductor automàtic .... Em pensava que l'agència EFE era una agència seriosa i que les notícies passaven alguna mena de filtre. No se què es pitjor, que no hagi passat cap filtre, o que ningú s'hagués adonat de que la notícia era bastant deficient. Bé, em podeu dir que he anat a fixar-me en el pitjor, que podria buscar una font de notícies més seriosa com el canal 3/24. Doncs la versió que va aparèixer al teletext i a la web va ser:

"Nobel de Química per als pioners de la genètica per al desenvolupament de nous antibiòtics.

Els científics nord-americans Venkatraman Ramakrishnan i Thomas A. Steitz i la israeliana Ada E. Yonath han guanyat el Nobel de Química 2009 pels seus estudis sobre l'estructura i la funció del ribosoma, que produeix les proteïnes necessàries per mantenir amb vida l'ADN. Es tracta dels pioners de la genètica per al desenvolupament de nous antibiòtics. L'Acadèmia Sueca lliurarà el premi el proper 10 de desembre, en l'aniversari de la mort del seu fundador, Alfred Nobel."


Aquesta versió és en part, una versió traduïda al català de la versió de l'agència EFE, però hi apareixen nous elements: "la genètica" Suposo que està de moda parlar de genètica i la notícia tindrà més impacte si fem servir la paraula en algun lloc, oi?

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Premi Nobel de (Bio)Química 2009

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha anunciat avui la concessió del Premi Nobel de Química 2009 als científics nordamericans Venkatraman Ramakrishnan (del MRC Laboratory of Molecular Biology, Cambridge, UK), Thomas A. Steitz (del Howard Hughes Medical Institute, Yale University) i la científica israeliana Ada E. Yonath (del Weizmann Institute of Science, Israel) pels "seus estudis sobre l'estructura i funció dels ribosomes". Els ribosomes (orgànuls formats per una part proteica i RNA ribosòmic, on té lloc la traducció) són peces essencials per a la vida ja que en ells té lloc la síntesi de proteïnes. Els ribosomes, doncs, els trobem en tots els éssers vius. Hi ha però algunes diferències, especialment de mida, entre els ribosomes dels bacteris i els de les cèl·lules eucariotes. Són precisament aquestes diferències les que han permès dissenyar antibiòtics que inhibeixen selectivament la funció dels ribosomes dels bacteris. I és que inhibir la funció dels ribosomes representa la mort per a les cèl·lules.

Les investigacions sobre l'estructura dels ribosomes es van iniciar fa més de 30 anys i van culminar l'any 2000 amb la determinació, per part dels equips de recerca dels tres guardonats, de l'estructura tridimensional de les dues subunitats que formen els ribosomes. En concret, l'equip dirigit pel Dr Steitz va determinar l'estructura tridimensional de la subunitat gran del bacteri Haloarcula marismortui, i els equips dels Dr Yonath i Ramakrishnan van determinar, de forma independent, l'estructura de la subunitat petita del bateri Thermus thermophilus. Determinar l'estructura tridimensional d'una proteïna significa conèixer la posició tridimensional de tots els àtoms que la formen, i encara que no és tasca senzilla, en l'actualitat es coneixen les estructures de milers de proteïnes.

En el cas de l'estructura tridimensional del ribosoma, es valora la gran complexitat que suposa l'obtenció de cristalls (pas previ a la difracció de raigs X i a la determinació de l'estructura) i la determinació estructural d'un complex format per desenes de subunitats proteiques i subunitats formades per RNA ribosòmic. Aquesta part formada per RNA participa també directament en el mecanisme catalític i per això els ribosomes sovint es posen com a exemple quan es parla dels ribozims (cadena de RNA que té activitat catalítica).

Disposar de l'estructura tridimensional dels ribosomes ha permès descobrir els detalls moleculars de la interacció de certs antibiòtics amb els ribosomes i ha proporcionat noves eines per al disseny de nous antibiòtics, alguns d'ells ja en fase d'experimentació, per guanyar així la batalla contra la resistència bacteriana a aquests fàrmacs.

A part de la notícia, durant el procés de cerca d'informació sobre la notícia, m'he fet les següents reflexions:
  • Fixeu-vos la importància que va adquirint la recerca en Biociències (i en Bioquímica) en l'actualitat. Ja van tota una sèrie de premis Nobel de Química relacionats amb aquests temes (per exemple el de l'any passat i el d'aquest). Haurien de canviar de nom i anomenar-se Premis Nobel de Bioquímica? Veieu també els Premis Nobel de Fisiologia i Medecina.

  • El mal redactat que alguns mitjans de comunicació i pàgines web fan de la notícia. I és que no n'encerten ni una, barregen les coses, exageren desmesuradament el descobriment, o es centren en aspectes secundaris. Aquest punt ja el desenvoluparé amb més detall en un post posterior.

  • L'embolic que es fan alguns amb les nacionalitats: "Los científicos estadounidenses Venkatraman Ramakrishnan y Thomas A. Steitz y la israelí Ada E. Yonath ....", "El indio Venkatraman Ramakrishkan, el estadounidense Thomas A. Steiltz y la israelí Ada Yonath ...." i "El británico Venkatraman Ramakrishnan, el estadounidense Thomas Steitz y la israelí Ada Yonath ...." Tres versions diferents sobre la nacionalitat del Dr Venkatraman Ramakrishnan que va néixer a l'Índia, és ciutadà americà però actualment treballa a Gran Bretanya ....

  • Sempre es diu que els premis Nobel es donen després d'uns 20 anys o més del descobriment/s, investigacions o publicació pels quals són mereixedors dels premis. S'assegura així que els premis es donin a descobriments que hagin tingut una gran repercussió en la societat, recerca, salut, .... Els articles que descriuen les estructures tridimensonals dels ribosomes són de l'any 2000. Només 9 anys, un període curt si el comparem amb altres premis Nobel.

  • L'anterior punt en porta a pensar que potser el premi Nobel per la seqüenciació del genoma humà (2001) caurà aviat

  • Finalment em suggereixen que un post seriós sobre aquest tema hauria d'incloure la informació de quin dia es donen els premis Nobel i la quantia del premi. Doncs els premis es donaran el 10 de Desembre i el premi (en aquest cas a repartir en tres terceres parts) és de 10 milions de corones Sueques.....

divendres, 5 de desembre del 2008

Craig Venter: un ferm candidat al Nobel


Diuen que rectificar és de savis. Doncs bé, la meva opinió sobre el Dr J. Craig Venter ha canviat radicalment. La veritat és que fins ara, sense cap motiu concret, no era sant de la meva devoció. En una visió molt simplificada sobre la cursa/competició que va portar a principis del 2000 a la seqüenciació del genoma humà, el Dr Venter sempre ha estat el dolent de la pel·lícula. Ell representava una empresa comercial que volia fer diners (com totes les empreses), s'aprofitava de les dades del consorci públic i a més no feia públiques les seves dades. També en una visió molt idíl·lica de la realitat el consorci públic representava l'avenç de la ciència amb diners públics, l'altruisme i el fet de que tothom es pogués beneficiar dels avenços genòmics.

Què m'ha fet canviar d'opinió? Doncs la lectura del llibre del mateix Craig Venter "La vida descodificada". El llibre ve a ser unes memòries on explica tota la seva trajectòria humana i científica fins a l'actualitat, incloent informació sobre el seu genoma (un dels primers genomes humans que es va seqüenciar completament). I la veritat, els científics del consorci públic no queden gaire ben retratats. Segurament la veritat deu ser a mig camí del que diuen uns i el que diuen els altres. Respecte al llibre, la veritat és que si aconseguiu no abandonar-lo durant els primers capítols (on explica el principi de la seva vida i la seva experiència al Vietnam), que francament sobren, després s'anima amb la descripció de la ciència (però també sobre qüestions polítiques, comercials, ètiques, de relacions entre les persones, ...) que va viure com a protagonista. Sorprèn que al llarg del llibre, l'autor, va donant detalls del seu propi genoma, descrivint quines són les variants genètiques associades a la predisposició a patir alguna malaltia i quines variants té el seu propi genoma.

Ningú posa en dubte la contribució del Dr Venter en la seqüenciació del genoma humà (va rebre conjuntament amb altres investigadors de les dues parts, Celera i el consorci públic, el Premi Príncep d'Astúries de "Investigación Científica y Técnica" 2001), però sempre ha estat vist com el "noi dolent de la Biologia Molecular". Fixeu-vos si ha canviat la meva opinió sobre en Craig (ja no cal que el continuem anomenant tota l'estona Dr) que m'he fet del seu grup de fans del facebook ... i ja faig com els de l'editorial Espasa (editorial que ven la versió castellana del seu llibre) i considero ja al Dr Craig Venter com a guanyador del Premi Nobel, sense ser-ho (veieu el següent enllaç). De fet, les contribucions del Dr Craig Venter, que per cert és bioquímic, a la ciència són moltes i és que podem dir que sempre ha estat un innovador en tot el que ha fet. Algunes de les seves contribucions més importants són:
  • Desenvolupament dels ESTs, una estratègia per seqüènciar fragments de mRNA i que permet "caçar" els gens que s'expressen.
  • Va liderar el grup que va seqüenciar completament el primer genoma d'un organisme viu (sense contar els virus). En concret va seqüenciar el genoma del bacteri Haemophilus influenzae, al que van seguir els genomes de molts més microorganismes.
  • Va liderar el grup que va seqüenciar el genoma de la mosca de la fruita Drosophila melanogaster. Ho va fer com a banc de proves per a demostrar que l'estratègia de l'escopeta genòmica (que ja havia desenvolupat per seqüenciar els genomes bacterians) funciona en genomes més grans.
  • Va liderar el grup de l'empresa Celera genomics que va seqüenciar el genoma humà, utilitzant l'estratègia de l'escopeta genòmica.
  • Va ser l'iniciador dels projectes metagenòmics (consistents en aïllar i seqüenciar de forma global el DNA de diferents organismes que formen una comunitat). Així va agafar el seu veler, el Sorcerer II, i fent la volta al món, inspirat en el trajecte del Beagle que va fer Charles Darwin, va anar agafant mostres de l'aigua de diferents mars i oceans per aïllar i seqüenciar després el DNA que contenien.
  • Sintetitzar per primera vegada el genoma d'una espècie, en aquest cas el bacteri Mycoplasma genitalium, creant així un organisme nou (amb un missatge ocult inclòs en el seu genoma) batejat com Mycoplasma laboratorium.

Crec que qualsevol d'aquestes aportacions ja mereix per si sola el gran Premi ...

dimecres, 8 d’octubre del 2008

El premi Nobel de Química 2008 a tres bioquímics

Avui mateix s'acaba de fer públic els tres guardonats pel Premi Nobel de Química 2008. Els afortunats són els americans Osamu Shimomura, Martin Chalfie i Roger Y. Tsien que han estat guardonats "pel descobriment i desenvolupament de la proteïna florescent GFP (green fluorescent protein)". Aquesta proteïna GFP es tracta d'una proteïna trobada en la medusa Aequorea victoria que emet llum verda sota la llum ultraviolada. La descoberta, purificació, caracterització i modificació d'aquesta proteïna ha permès utilitzar-la en molts experiments en les àrees de bioquímica, biologia molecular, medicina o biotecnologia. De fet en la informació científica que acompanya l'anunci del Premi es destaca que des de la seva caracterització al 1992 s'han publicat més de 20,000 articles en relació a aquesta proteïna.

Podeu veure en el següent vídeo algunes de les aplicacions més sorprenents i visualment més boniques de la utilització d'aquesta proteïna (també podeu trobar més informació sobre aquesta proteïna en el seu propi espai a la web):


Per a mi també és destacable que el Premi Nobel de Química vagi a parar (i ja en són uns quants) a científics que desenvolupen la seva carrera investigadora en el camp de les BIOciències.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Premis Nobel, HPV i Ciència amb humor (III)

Avui s'ha fet públic els guanyadors del Premi Nobel de Fisologia o Medicina 2008. Hi han hagut tres guanyadors. Una meitat del premi ha estat per l'alemany Harald zur Hausen pel descobriment de que cert tipus de papillomavirus humans són els causants del càncer cervical o càncer del coll de l'úter. L'altre meitat del premi se'l reparteixen els francesos Françoise Barré-Sinoussi i Luc Montagnier pel descobriment del virus del sida (VIH). Segur que el premi portarà certa polèmica per la no inclusió de l'investigador nord-americà Robert Gallo. Podeu llegir la notícia El PAIS i una breu història sobre la polèmica del descobriment del VIH a l'altre costat de la lent. Com que crec que la part del Premi corresponent al descobriment del VIH serà més comentat, i a més, he fet alguna recerca sobre l'evolució dels virus del Papilloma humà (HPV), em fa gràcia explicar-vos alguna cosa sobre el HPV:

El Papillomavirus és un virus de DNA que infecta la pell i mucoses dels humans i altres animals. S'han identificat centenars de tipus diferents d'aquests virus, alguns d'ells causen berrugues i altres, càncer del coll de l'úter i altres tipus de càncer en els genitals. El descobriment de la relació entre certs subtipus d'aquest virus i el càncer del coll de l'úter (els anomenats subtipus HPV 16 i HPV 18 són causants del 70% de casos d'aquest càncer) va ser un fet important i va portar a desenvolupar fa poc temps una vacuna contra aquest tipus de càncer. De fet és el primer tipus de càncer que s'ha associat a un virus, i del que s'ha desenvolupat una vacuna. La vacuna anomenada 'Cervarix' no està però exempta de certa polèmica referent al seu preu, la conveniència o no de incloure-la en el calendari de vacunacions, i fins i tot per qüestions religioses.
Tornant al virus del HPV, es tracta d'un virus amb relativament poc contingut de DNA. El seu genoma codifica per les proteïnes L1 i L2 (L perquè s'expressen en les fases posteriors de l'infecció -late-) que corresponen a les proteïnes de la càpside del virus, i les proteïnes E1, E2, E4, E5, E6 i E7 (E perquè s'expressen en les primeres fases -early- de la infecció) i involucrades en la replicació i amplificació del virus i en altres etapes del seu cicle infectiu.



La meva petita contribució a l'estudi d'aquests virus, ha estat (en col·laboració amb el Dr. Ignacio González Bravo i el Dr. Pere Puigbò Àvalos) relativa a la classificació d'aquests virus, la diferent taxa de divergència de cada part del genoma, les seves regions reguladores, l'anotació d'alguns dels seus gens i en general en la seva evolució.

Us deixo amb una vinyeta divertida sobre els Premis Nobel. El text diu una cosa com "Va una mica de sobrat. Cada cop que es canvia de casa, envia la nova adreça al comité dels Premis Nobel".