dimecres, 22 d’octubre de 2008

La guerra dels genomes i ciencia amb humor (iv)

Avui us explicaré una història antiga, de fa quasi 10 anys. Es tracta de la "competició" que va tenir lloc a finals dels 90s per a seqüenciar el genoma humà. Competició o guerra, segons com es miri. Posem-nos en situació. L'any 1990 es van donar els condicionants adients (tècnics, científics i polítics) per a què comencés als EEUU el Projecte per a Seqüenciar el Genoma Humà. Pels medis de l'època, el repte era molt important: Seqüenciar els més de tres mil milions de parells de bases (A, C, T, G) del genoma humà. Si escrivíssim aquestes bases en una sola línia amb un tipus de lletra times 12, la línia tindria una longitud de 5.000 km, la distància de Montreal a Londres. Cal recordar que en l'any 1990 no s'havia seqüenciat el genoma de cap ésser viu (tret dels d'alguns virus, que tenen un genoma molt més petit). Els beneficis, principalment mèdics, que havia de reportar la seqüència complerta del genoma humà eren molts. La previsió inicial era tenir un esborrany en 15 anys.

Més endavant, a aquest projecte es van afegir altres països (Espanya no, és clar) i es va crear un "Consorci públic" que va anar treballant. El desenvolupament de nous aparells per a seqüenciar el DNA va fer que s'avancés a una velocitat més gran de la inicialment prevista, i que s'obtingués també la seqüència d'altres organismes models. Per exemple, al 1995 es va seqüenciar el genoma del bacteri Haemophilus influenzae, al 1996 el genoma del llevat Saccharomyces cerevisiae, al 2000 el genoma de la mosca de la fruita (Drosphila melanogaster), ... També va contribuir el fet de que al 1998, el científic Craig Venter fundés l'empresa privada Celera Genomics i que fes l'anunci de que seqüenciarien el genoma humà en només tres anys. Va ser en aquest moment quan va començar la "guerra" entre el consorci públic i una companyia privada. Va ser una guerra sense regles, molts cops bruts, amb declaracions creuades, amb barreja de política, enveges, ..... Les diferències entre els dos bàndols no podien ser més grans. El consorci públic es financiava amb diners públics i propugnava que els resultats de la recerca (és a dir, la seqüència del genoma humà) havia de ser pública. De fet, cada dia a les 24:00 h, posava a través d'Internet les seqüències que s'havien seqüenciat aquell dia. La companyia privada per contra, es financiava amb diners privats i propugnava que no faria pública la seqüència del genoma humà i que la faria servir per als seus propis interessos. A més, però, hi havia diferències metodològiques entre els dos. El consorci públic feia servir una estratègia ordenada a l'hora de seqüenciar els diferents fragments del genoma humà, mentre que Celera feia servir la tècnica anomenada Shotgun (o escopeta genòmica) que consistia en una seqüenciació a l'atzar de fragments.

Al final, però, es va firmar un armistici i en conferència de premsa conjunta (fes click aquí per sentir-la), el 26 de Juny del 2000, es va presentar l'esborrany del genoma humà (millor dit els dos esborranys, un del Consorci públic i un de la companyia Celera). Encara que no va ser fins al febrer del 2001 que es van publicar els resultats en una revista científica. En aquest fet també hi van haver diferències. El consorci públic va publicar el seu esborrany el dia 15 de febrer del 2001 a la revista anglesa Nature, i la companyia privada, el 16 de febrer del 2001 a la revista americana Science.

Aquesta és la història, una mica simplificada, del que va succeir. La competició entre els dos bàndols va ajudar a que s'obtingués la seqüència més aviat, encara que el preu va ser també molt superior. L'obtenció de la seqüència del genoma humà va tenir una gran repercussió mediàtica i es va arribar a comparar amb l'arribada de l'home a la lluna. A tall d'exemple, i continuo així la secció de Ciència amb humor, veieu algunes tires còmiques en relació a aquest fet:












5 comentaris:

Asimetrich ha dit...

Un post molt guapo, tot això sona fins i tot novel·lesc. No sabia que el genoma havia sortit d'una competició, pensava que havia estat pel coneixement, l'avanç de la ciència blablabla... il·lús de mi

Vallve ha dit...

Cada cop estic descobrint que això de per l'avanç de la ciència, .... tot sovint va associat a ser el primer en descobrir tal cosa, enveges, política científica, lluites pels recursos, prestigi, o senzillament mala llet. I es que els científics són humans i quan s'ajunten els humans amb el diner/poder/prestigi .... sembla que molts cops surt el pitjor de cadascun.
Sentireu a parlar més cops sobre la història de la seqüènciació del genoma humà en aquest blog. Segur .....

pep ha dit...

Estimat vallvè. Tens tota la rao, però que encara no t'havies adonat del tema?

L'altre dia vaig llegir a l'últim número de la SEBBM que d'uns 2212 investigadors enquestats de diferents centres, aproximadament un 10% havia estat testimoni de males pràctiques i manipulació de resultats. Així no s'avança.

Apa, però seguirem en aquest món per descobrir...

Asimetrich ha dit...

Doncs sí, humans, per això encara queden molts que investiguen pel plaer d'investigar, amb aspectes que no agraden, com a tot arreu, però és una feina que malgrat tot encara et permet gaudir

Vallve ha dit...

Ei Benvingut pep. Espero trobar-te més cops per aquest racó de la web.
Teniu raó, jo també crec que quedem molts que estem en això pel plaer del descobrir. No defalliu, el camí serà difícil, ple d'obstacles, però crec que val la pena.