dilluns, 27 d’octubre de 2008

La Ciència de la ciència ficció


Una manera divertida d'apropar-se a la ciència és a través dels llibres o pel·lícules de ciència ficció. Ho podem fer de diverses maneres, poques vegades però podem fer-ho analitzant si les "prediccions" que es fan s'han acomplert o no. Aquest estiu he aprofitat per rellegir alguna novel·la i en el llibre "Hacia la fundación" de l'escriptor Isaac Asimov he trobat una cosa que m'ha cridat l'atenció. Es tracta d'una cosa molt colateral que no té cap mena d'importància en el fil argumental del llibre. En un moment del llibre el protagonista descobreix que la seva neta té poders telepàtics i decideix buscar a més gent amb aquests poders. Per fer-ho el que se li acudeix és seqüenciar el genoma complert de la seva neta per a buscar algú patró que permeti, analitzant els genomes complerts d'altres individus, trobar altres persones amb poders telepàtics. En un moment de la conversa entre el protagonista i la biofísica (¿?) a la que acudeix per obtenir la seqüència complerta, la doctora diu:

-"... manejar una molècula de ácido desoxirribonucleico desplegando miles de millones de nucleótidos y haciendo que cada purina y pirimidina esté en su sitio, es la parte menos complicada del proceso. Después hay que estudiar y comparar toda la información.
-"¿Por qué hay tan pocos genomas completos?"
pregunta el protagonista.
I la Doctora respon -"Por varias razones, y una de ellas es lo caro que resulta el proceso. Muy pocas personas están dispuestas a gastar tantos créditos a menos que tengas motivos muy sólidos para pensar que algo anda mal en su genoma ...."

En aquest cas la realitat sembla que superarà la ficció doncs sembla que a mitjà termini es pugui aconseguir l'objectiu de seqüenciar el genoma complert d'un individu per 1000$. L'escriptor després afina una mica més, doncs el genoma complert de la seva neta no li serveix per aconseguir el seu objectiu doncs com molt bé li descriu la Doctora, el funcionament del cervell depèn de milers de gens i trobar un patró genètic concret en aquest cas era del tot impossible. Sovint la solució més senzilla és la millor. Sabeu com troben a la novel·la més persones amb capacitats telepàtiques? Doncs dient telepàticament vine aquí. La persona que ho sent i acudeix és la que té els poders telepàtics....

La novel·la va ser escrita al 1993 i té el seu mèrit predir que arribaríem a poder seqüenciar un genoma complert humà. Deixeu-me parlar una mica de l'autor, l'Isaac Asimov.
Era un dels grans escriptors de ciència ficció però va escriure de tot: ciència ficció, llibres de divulgació científica, d'història, .... Era bioquímic i es va dedicar durant un cert temps a la recerca. La seva contribució a la recerca, però, no va ser gaire exitosa i finalment va dedicar tot el seu temps a l'escriptura. En la base de dades Medline podeu trobar els articles científics que va escriure. No són gaires. De l'època en que es dedicava a la recerca també hi han una sèrie d'articles a la revista "The Journal of Chemical Education". També va donar classes de bioquímica a la Facultat de Medecina de la Universitat de Boston. Va estar donant classes uns 8 anys i segons diu a les seves memòries era el millor professor de la Facultat (els estudiants l'aplaudien i tot quan acabava). És possible, doncs era un gran divulgador. Resulta però que al final el degà de torn el va voler fer fora perquè no es dedicava a la recerca. Com que tenia un càrrec de professor fixe, no el va poder fer fora, però li van deixar de pagar i ell va deixar de donar classes. Va conservar però el títol de professor.
Nomenar totes les contribucions d'Isaac Asimov seria molt llarg. Només en destaco dues, la trilogia de novel·les de ciència ficció coneguda com la trilogia de la "Fundació". De fet després de la trilogia va escriure molt relats curts relacionats i quatre novel·les més de la sèrie, dues que la continuaven i dues que la precedien (la novel·la que feia referència anteriorment era una d'aquestes últimes). En conjunt aquesta part de la seva obra la podem anomenar com "la saga de la Fundación". La segona contribució que vull destacar són els seus relats sobre robots. Diuen que el robot de Honda "Asimo" deu el seu nom a ell. La pel·lícula "El hombre bicentenario", protagonitzada per Robin Williams, és una adaptació d'una novel·la seva, i "Yo, robot" de l'actor Will Smith, encara que no està basada en cap novel·la d'Asimov, està inspirada en la seva obra. Són famoses les seves tres lleis de la robòtica que són:
  1. Un robot no puede dañar a un ser humano ni, por inacción, permitir que éste sea dañado.
  2. Un robot debe obedecer las órdenes dadas por los seres humanos excepto cuando estas órdenes entren en conflicto con la Primera Ley.
  3. Un robot debe proteger su propia existencia hasta donde esta protección no entre en conflicto con la Primera o la Segunda Ley.

Potser algun dia els robots portaran aquestes lleis .....

3 comentaris:

Anna ha dit...

uiui, avui sí que m'has tocat un punt feble... el gran Asimov!

L'abast de la seva obra és realment impressionant, però el que m'és m'agrada són els seus relats breus, que desafien constantment les fronteres de l'ètica i d'allò que és humà.

I a més, aprofito per reivindicar Multivac, la gran oblidada de les computadores de ciència ficció!

Dan ha dit...

Ep. Que estàs parlant del Mestre!
M'encantava la seva capacitat de predir el que ara ja tenim (únicament que els humans ho aconseguim amb uns quants milers d'anys abans del que l'Asimov creia)
per exemple, en alguna novel.la (funsdacion potser?) el prota arriba a un planeta i el primer que fa és anara a un dispensador automàtic de crèdits que li descompta automàticament del seu compte bancari. Un caixer automàtic en una novel.la dles anys 50! Era ciencia ficció i ara ni hi pensem.

Vallve ha dit...

Veig que també us agrada l'Asimov ....