Un post recent d'un blog amic m'ha fet pensar sobre la relació que s'estableix entre el doctorand i el director de la seva tesis doctoral. El doctorand sol començar sempre amb molta il·lusió però sense saber a on es posa. A mesura que passa el temps es va fent un expert en el tema que desenvolupa i al final, si tot ha sortit bé, acaba sent un expert. Podríem dir que fins i tot, al final, en allò concret que ha tractat en la seva tesis, en sap més que el seu director.
Aquí us deixo una tira còmica on reflecteix el canvi d'un doctorand al llarg dels quatre anys de tesis. Representa una conversa entre el doctorand (que veiem en la tira) i el seu director. En el primer any el doctorand diu que sí ha tot el que diu el director. En el segon, Diu "Sí, però", "Però què" contesta el director" "Res" acaba dient el doctorant. En el tercer any el doctorand diu "Sí", però pensa "Això és una complerta pèrdua de temps", i en l'últim any, el director directament ja li pregunta "No faràs això que et dic, oi?" i el doctorand sense embuts li diu "Sí" volen dir que directament no farà el que el seu director li està proposant.
La tira està extreta del lloc PhD Comics. Us el recomano.
Entrades
5 comentaris:
Vallvé, sort que a mi no em va passar això, sempre seguia els consells del meu director de tesi. ;)
Els PhD comics ja els coneixia, però n'havia vist de força dolents, aquesta està bastant bé, és divertida!
jejeje. Pere ets un pilota. Jo discrepo, a mi en general m'agraden, els trobo divertits.
Quan vaig veure la vinyeta, Pere, vaig pensar en tu .....
a mi m'encanten aquests còmics. Això sí, jo al meu director li he posat peròs des del primer dia... ;)
Fas bé Anna, als directors no se'ls ha de creure sempre. També són humans.
Publica un comentari a l'entrada