dijous, 30 d’octubre de 2008

Noves notícies sobre l'home de gel

"Estem a la regió de l'Ötzal, als Alps tirolesos, en un punt situat en la frontera actual entre Àustria i Itàlia, fa al voltant de 5.000 anys. Un home provinent de la vall de Vinschgan es dirigeix cap al pas del Hauslabjoch, per intentar passar a l'altre costat de les muntanyes. Som a començaments de la tardor i el temps no és gaire bo. El nostre home va perfectament equipat per moure's per una zona que probablement coneix: porta unes sabates plenes de fenc per a mantenir els peus calents, un petit braser per transportar foc, una gruixuda samarra de fibres vegetals trenades i una gorra de pell per a protegir-se el cap. Hi ha, però, alguns detalls que indiquen que ha patit algun tipus de desastre: té el carcaix on guarda les fletxes trencat, les fletxes mateixes inservibles, l'arc inacabat, i és possible que vagi ferit i que s'hagi trencat algunes costelles. Té entre 20 i 30 anys, el cabell i els ulls foscos i fa al voltant d'un metre seixanta d'alçada. És possible que sigui un pastor que s'encarregava de guardar un ramat en els prats alpins durant l'estiu i que tot just hagi tornat al seu poblat, en el fons de la vall. No ho sabrem mai el que allí li ha passat; el cert és que ha perdut una part essencial del seu equipament i ara intenta creuar el difícil Hauslabjoch en unes condicions meteorològiques adverses. A més de tres mil metres d'altura, es troba enmig d'una forta tempesta de neu. Cada cop més esgotat, es dirigeix cap a una fondalada arrecerada per unes cornises rocalloses; deixa l'arc recolzat contra unes roques i s'estira exhaust sobre la neu. En poc temps passa de la inconsciència a la mort, i la neu l'acaba cobrint amb una capa fina. Probablement, la capa de neu el va ocultar de la mirada dels ocells carronyaires, mentre que l'aire sec de les muntanyes va afavorir la ràpida deshidratació del cos i en va evitar la descomposició. Amb l'arribada de l'hivern, va quedar definitivament sepultat en el gel."
Extret del llibre "Missatges del passat" de Carles Lalueza. Edicions Bromera 1999

Quan el dia 19 de Setembre de 1991, el matrimoni format per Erika i Helmut Simon va trobar en un glacial de la vall d'Ötz el cadàver d'un home de mitjana edat, res podia fer imaginar que es tractava de l'ésser humà de major antiguitat trobat pràcticament intacte. La mòmia u home de gel, batejat com a Ötzi o Öetzi, va passar més de 5.000 anys sota el gel. La troballa de l'home de gel va tenir una gran repercussió mediàtica. De fet, va aparèixer entre les 25 personalitats més famoses de l'any 1991, en companyia, entre d'altres d'Elizabeth Taylor, la princesa Diana, George Bush pare i Magic Johnson. El seu excel·lent estat de conservació i un gran nombre d'objectes i roba d'ús quotidià trobats al seu costat va permetre a un grup interdisciplinari de científics reconstruir la seva història (tal i com teniu explicada més amunt). Fins i tot, a partir de l'anàlisi del contingut del seu estómac, esbrinar quin va ser el seu últim àpat.

Un nombrós equip internacional, format per alguns dels millors especialistes en DNA antic, es va encarregar de portar a terme un estudi genètic per a intentar obtenir i seqüenciar DNA de l'Ötzi. Van seqüenciar un segment de 353 parells de bases del genoma mitocondrial que va revelar que tot i tenir dos variants (una C en comptes d'una T en les posicions 16.224 i 16.311 de la regió de control del DNA mitocondrial) relativament poc freqüents, era típicament europeu. És a dir, que la seqüència de DNA mitocondrial que van obtenir, era igual a la d'alguna població europea actual. De fet, tal i com em va dir en persona al 1998 a Cambridge, en Svante Pääbo, un dels experts en DNA antic que van participar en l'anàlisi del DNA de l'Ötzi, quan li vaig preguntar sobre el tema, 5.000 anys eren pocs anys en termes evolutius per observar gaires canvis en una regió de DNA tan petita. Amb aquests resultats era possible que hi hagessin descendents (si en va tenir) actuals de l'Otzi (o altres humans emparentats amb ell).

Avui l'Ötzi, ha tornat a l'actualitat. S'ha publicat a la revista Current Biology la seqüenciació de tot el genoma mitocondrial de l'Otzi. Ha resultat que les variants en el DNA mitocondrial de l'Otzi són úniques i no es corresponen completament a cap població humana actual o seqüència humana mai trobada. Això vol dir que possiblement pertanyia a una població humana avui extingida, és a dir que no va deixar descendents. Els titulars ja els podeu imaginar: "Ancient mummy has no modern children" (L'home de gel no té descendència actual). Encara que com que els mitocondris només es transmeten de mares a fills, potser hauríem de dir que en l'actualitat no queden descendents de la mare de l'Otzi.

dilluns, 27 d’octubre de 2008

La Ciència de la ciència ficció


Una manera divertida d'apropar-se a la ciència és a través dels llibres o pel·lícules de ciència ficció. Ho podem fer de diverses maneres, poques vegades però podem fer-ho analitzant si les "prediccions" que es fan s'han acomplert o no. Aquest estiu he aprofitat per rellegir alguna novel·la i en el llibre "Hacia la fundación" de l'escriptor Isaac Asimov he trobat una cosa que m'ha cridat l'atenció. Es tracta d'una cosa molt colateral que no té cap mena d'importància en el fil argumental del llibre. En un moment del llibre el protagonista descobreix que la seva neta té poders telepàtics i decideix buscar a més gent amb aquests poders. Per fer-ho el que se li acudeix és seqüenciar el genoma complert de la seva neta per a buscar algú patró que permeti, analitzant els genomes complerts d'altres individus, trobar altres persones amb poders telepàtics. En un moment de la conversa entre el protagonista i la biofísica (¿?) a la que acudeix per obtenir la seqüència complerta, la doctora diu:

-"... manejar una molècula de ácido desoxirribonucleico desplegando miles de millones de nucleótidos y haciendo que cada purina y pirimidina esté en su sitio, es la parte menos complicada del proceso. Después hay que estudiar y comparar toda la información.
-"¿Por qué hay tan pocos genomas completos?"
pregunta el protagonista.
I la Doctora respon -"Por varias razones, y una de ellas es lo caro que resulta el proceso. Muy pocas personas están dispuestas a gastar tantos créditos a menos que tengas motivos muy sólidos para pensar que algo anda mal en su genoma ...."

En aquest cas la realitat sembla que superarà la ficció doncs sembla que a mitjà termini es pugui aconseguir l'objectiu de seqüenciar el genoma complert d'un individu per 1000$. L'escriptor després afina una mica més, doncs el genoma complert de la seva neta no li serveix per aconseguir el seu objectiu doncs com molt bé li descriu la Doctora, el funcionament del cervell depèn de milers de gens i trobar un patró genètic concret en aquest cas era del tot impossible. Sovint la solució més senzilla és la millor. Sabeu com troben a la novel·la més persones amb capacitats telepàtiques? Doncs dient telepàticament vine aquí. La persona que ho sent i acudeix és la que té els poders telepàtics....

La novel·la va ser escrita al 1993 i té el seu mèrit predir que arribaríem a poder seqüenciar un genoma complert humà. Deixeu-me parlar una mica de l'autor, l'Isaac Asimov.
Era un dels grans escriptors de ciència ficció però va escriure de tot: ciència ficció, llibres de divulgació científica, d'història, .... Era bioquímic i es va dedicar durant un cert temps a la recerca. La seva contribució a la recerca, però, no va ser gaire exitosa i finalment va dedicar tot el seu temps a l'escriptura. En la base de dades Medline podeu trobar els articles científics que va escriure. No són gaires. De l'època en que es dedicava a la recerca també hi han una sèrie d'articles a la revista "The Journal of Chemical Education". També va donar classes de bioquímica a la Facultat de Medecina de la Universitat de Boston. Va estar donant classes uns 8 anys i segons diu a les seves memòries era el millor professor de la Facultat (els estudiants l'aplaudien i tot quan acabava). És possible, doncs era un gran divulgador. Resulta però que al final el degà de torn el va voler fer fora perquè no es dedicava a la recerca. Com que tenia un càrrec de professor fixe, no el va poder fer fora, però li van deixar de pagar i ell va deixar de donar classes. Va conservar però el títol de professor.
Nomenar totes les contribucions d'Isaac Asimov seria molt llarg. Només en destaco dues, la trilogia de novel·les de ciència ficció coneguda com la trilogia de la "Fundació". De fet després de la trilogia va escriure molt relats curts relacionats i quatre novel·les més de la sèrie, dues que la continuaven i dues que la precedien (la novel·la que feia referència anteriorment era una d'aquestes últimes). En conjunt aquesta part de la seva obra la podem anomenar com "la saga de la Fundación". La segona contribució que vull destacar són els seus relats sobre robots. Diuen que el robot de Honda "Asimo" deu el seu nom a ell. La pel·lícula "El hombre bicentenario", protagonitzada per Robin Williams, és una adaptació d'una novel·la seva, i "Yo, robot" de l'actor Will Smith, encara que no està basada en cap novel·la d'Asimov, està inspirada en la seva obra. Són famoses les seves tres lleis de la robòtica que són:
  1. Un robot no puede dañar a un ser humano ni, por inacción, permitir que éste sea dañado.
  2. Un robot debe obedecer las órdenes dadas por los seres humanos excepto cuando estas órdenes entren en conflicto con la Primera Ley.
  3. Un robot debe proteger su propia existencia hasta donde esta protección no entre en conflicto con la Primera o la Segunda Ley.

Potser algun dia els robots portaran aquestes lleis .....

dimecres, 22 d’octubre de 2008

La guerra dels genomes i ciencia amb humor (iv)

Avui us explicaré una història antiga, de fa quasi 10 anys. Es tracta de la "competició" que va tenir lloc a finals dels 90s per a seqüenciar el genoma humà. Competició o guerra, segons com es miri. Posem-nos en situació. L'any 1990 es van donar els condicionants adients (tècnics, científics i polítics) per a què comencés als EEUU el Projecte per a Seqüenciar el Genoma Humà. Pels medis de l'època, el repte era molt important: Seqüenciar els més de tres mil milions de parells de bases (A, C, T, G) del genoma humà. Si escrivíssim aquestes bases en una sola línia amb un tipus de lletra times 12, la línia tindria una longitud de 5.000 km, la distància de Montreal a Londres. Cal recordar que en l'any 1990 no s'havia seqüenciat el genoma de cap ésser viu (tret dels d'alguns virus, que tenen un genoma molt més petit). Els beneficis, principalment mèdics, que havia de reportar la seqüència complerta del genoma humà eren molts. La previsió inicial era tenir un esborrany en 15 anys.

Més endavant, a aquest projecte es van afegir altres països (Espanya no, és clar) i es va crear un "Consorci públic" que va anar treballant. El desenvolupament de nous aparells per a seqüenciar el DNA va fer que s'avancés a una velocitat més gran de la inicialment prevista, i que s'obtingués també la seqüència d'altres organismes models. Per exemple, al 1995 es va seqüenciar el genoma del bacteri Haemophilus influenzae, al 1996 el genoma del llevat Saccharomyces cerevisiae, al 2000 el genoma de la mosca de la fruita (Drosphila melanogaster), ... També va contribuir el fet de que al 1998, el científic Craig Venter fundés l'empresa privada Celera Genomics i que fes l'anunci de que seqüenciarien el genoma humà en només tres anys. Va ser en aquest moment quan va començar la "guerra" entre el consorci públic i una companyia privada. Va ser una guerra sense regles, molts cops bruts, amb declaracions creuades, amb barreja de política, enveges, ..... Les diferències entre els dos bàndols no podien ser més grans. El consorci públic es financiava amb diners públics i propugnava que els resultats de la recerca (és a dir, la seqüència del genoma humà) havia de ser pública. De fet, cada dia a les 24:00 h, posava a través d'Internet les seqüències que s'havien seqüenciat aquell dia. La companyia privada per contra, es financiava amb diners privats i propugnava que no faria pública la seqüència del genoma humà i que la faria servir per als seus propis interessos. A més, però, hi havia diferències metodològiques entre els dos. El consorci públic feia servir una estratègia ordenada a l'hora de seqüenciar els diferents fragments del genoma humà, mentre que Celera feia servir la tècnica anomenada Shotgun (o escopeta genòmica) que consistia en una seqüenciació a l'atzar de fragments.

Al final, però, es va firmar un armistici i en conferència de premsa conjunta (fes click aquí per sentir-la), el 26 de Juny del 2000, es va presentar l'esborrany del genoma humà (millor dit els dos esborranys, un del Consorci públic i un de la companyia Celera). Encara que no va ser fins al febrer del 2001 que es van publicar els resultats en una revista científica. En aquest fet també hi van haver diferències. El consorci públic va publicar el seu esborrany el dia 15 de febrer del 2001 a la revista anglesa Nature, i la companyia privada, el 16 de febrer del 2001 a la revista americana Science.

Aquesta és la història, una mica simplificada, del que va succeir. La competició entre els dos bàndols va ajudar a que s'obtingués la seqüència més aviat, encara que el preu va ser també molt superior. L'obtenció de la seqüència del genoma humà va tenir una gran repercussió mediàtica i es va arribar a comparar amb l'arribada de l'home a la lluna. A tall d'exemple, i continuo així la secció de Ciència amb humor, veieu algunes tires còmiques en relació a aquest fet:












diumenge, 19 d’octubre de 2008

Us tradueixo del francès un conte:
Fa molt de temps, en una província de Xina, hi havia un pintor que dibuixava d'un sol traç nenúfars, ocells i total mena d'animals. Els seus dibuixos eren tan bonics que era conegut per tota la seva província. Un dia, va arribar a orelles de l'Emperador la fama del dibuixant, i va manar que el portessin al seu palau.
- "M'han dit que ets el millor pintor de tot l'imperi i ho vull comprovar. T'ordeno que em dibuixis .... un ... un cigne, hi ha de ser el cigne més bell que així vist mai. Si ho fas, et faré l'home més ric del país. Quan de temps necessites per dibuixar el cigne?" li va dir l'Emperador.
- "Necessitaré deu anys" li va contestar el pintor.
- "Deu anys .... per dibuixar un cigne?" li va replicar l'Emperador.
- "Deu anys per dibuixar el cigne més bell que hageu vist mai, senyor".
- " .... Bé, bé" va replicar l'Emperador a contracor. "Ho accepto. Jo mateix vindré d'aquí a deu anys a casa teva per a que m'ensenyis aquest cigne".
Els anys van anar passant, i quan es compliren els deu anys, l'Emperador es va presentar a la casa del dibuixant i li va dir,
- "Vinc a buscar el meu cigne, espero que deu anys hagin estat suficients per a que el puguis haver dibuixat".
- "Ara mateix" li va dir el pintor. I tot seguit va agafar un full blanc i un pinzell, i davant l'atenta mirada de l'Emperador i el seu seguici, va dibuixar d'un sol traç un preciós cigne.
L'Emperador es va quedar parat. En realitat era el cigne més bonic que havia vist mai, però estava enfurismat.
- "Agafeu al pintor i porteu-lo a la presó. Què s'ha pensat que es pot riure de mi? Em demana deu anys per pintar el cigne i quan arribo aquí, va i me'l dibuixa en 10 segons." va dir l'Emperador.
El pintor no va dir res, i quan es disposaven a sortir tots cap a Palau, el fill de l'Emperador va cridar "Pare, pare, has de veure això, vine". El cridava des d'una petita habitació que hi havia al costat d'on eren. Era la cambra on dibuixava sempre el pintor. Quan va entrar l'Emperador, va veure per damunt la taula, per terra, cobrint totes les parets, milers i milers de fulls amb milers i milers de cignes dibuixats. El pintor havia estat 10 anys, dia i nit, pintant cignes per ser capaç de dibuixar en presència de l'Emperador un cigne que fos digne d'ell. L'Emperador finalment ho va entendre i va recompensar al pintor.

Vaig llegir aquesta història fa anys, en relació a un guitarrista francès anomenat Marcel Dadi. Era un prodigi de la guitarra, en concret d'un estil anomenat Fingerpicking. En Dadi tocava amb una facilitat que semblava que allò que tocava no tenia cap mena de dificultat. Els que hem intentat alguna vegada tocar alguna de les seves peces, ens n'hem adonat que com el pintor, darrera de cada nota d'en Marcel i havia anys i anys de pràctica i paciència. Tot sovint volem recollir els fruïts just després de sembrar i no ens n'adonem que és allò que ens costa més esforç el que després valorarem més.

Aquí us deixo alguns vídeos del genial Marcel Dadi:




dimarts, 14 d’octubre de 2008

Predisposicio genetica a la calvicie

Sempre he cregut que la calvície era un exemple de trastorn associat als cromosomes sexuals. Els homes i les dones ens diferenciem en els cromosomes sexuals (l'últim parell, el parell 23, dels cromosomes). Mentre que les dones tenen dues còpies del cromosoma X (són per tant XX), els homes tenen un cromosoma X (sempre heretat de la mare) i un cromosoma Y (molt més petit i heretat del pare). Què passa doncs si hi ha un gen associat a una malaltia o trastorn en el cromosoma X? Si aquest trastorn és recessiu, és a dir calen dues còpies per a que es manifesti (al contrari de dominant, on només caldria tenir una còpia amb el trastorn per a que es manifestés), resulta que hi pot haver dones sanes (amb les dues còpies del gen intacte), dones sanes i portadores (una còpia intacta i l'altra amb la variant associada a la malaltia) i dones malaltes (amb les dues còpies de la variant associada amb la malaltia), Però que passa amb les homes? Al tenir només un cromosoma X, només poden ser malalts o sans. És per això que certs trastorns o malalties poden ser més freqüents en els homes. Doncs la calvície és un d'aquests casos. AL 2005 uns científics alemanys varen identificar un gen (AR, que codifica pel receptor dels andrògens) relacionat amb la calvície localitzat en el cromosoma X. Això explica la més alta incidència de la calvície en els homes. El que no explica però aquest gen, és la transmissió genètica de la calvície que s'observa alguns cops del pare al fill (recordeu que el cromosoma X dels homes l'heretem de la mare). Ahir es va aclarir una mica més el tema, doncs dos grups d'investigadors britànics (amb col·laboració amb l'empresa DeCode, la mateixa que vàrem parlar quan parlàvem dels tests genètics) i alemanys han publicat la troballa d'una alteració genètica en el cromosoma 20 associada amb la calvície. A més, els individus que tinguin les dues alteracions (la del cromosoma X i la del cromosoma 20) sembla que tenen un risc 7 vegades més gran de patir calvície.

Els americans que fan negoci de tot, fa un cert temps que ofereixen un test genètic (preu 249$) per detectar el possible risc de calvície (en diferents graus) en els homes i en les dones. L'empresa que ofereix aquest servei s'anomena HairDX i fins ara feien una anàlisi del gen del cromosoma X associat amb la calvície. No sabem si també inclouran ara un anàlisi de la variant localitzada en el cromosoma 20.

Podeu llegir també la notícia apareguda a EL PAIS.

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Una manera divertida d'apendre la taula periòdica

No és que m'enyori dels meus temps d'estudiant de Química, al contrari, tant de bo hagués tingut una eina com la que aquí us presento quan vaig haver d'estudiar la taula periòdica. A la Universitat de Nottingham trobareu "The Periodic Table of Videos". Consisteix en una explicació de cada element de la taula periòdica a través de vídeos curts on hi ha alguna explicació i fins i tot alguna demostració en alguns d'ells. Us deixo amb el vídeo de l'element C subtitulat al castellà, aquí trobareu alguns dels altres vídeos amb subtítols. No us perdeu la "pinta" d'un dels científics que ho explica, una prova més del tòpic de que els científics no són gaire sexis:


Altres vídeos sobre la taula periòdica els podeu trobar en altres blogs, com per exemple en el blog Globin77.

dimecres, 8 d’octubre de 2008

El premi Nobel de Química 2008 a tres bioquímics

Avui mateix s'acaba de fer públic els tres guardonats pel Premi Nobel de Química 2008. Els afortunats són els americans Osamu Shimomura, Martin Chalfie i Roger Y. Tsien que han estat guardonats "pel descobriment i desenvolupament de la proteïna florescent GFP (green fluorescent protein)". Aquesta proteïna GFP es tracta d'una proteïna trobada en la medusa Aequorea victoria que emet llum verda sota la llum ultraviolada. La descoberta, purificació, caracterització i modificació d'aquesta proteïna ha permès utilitzar-la en molts experiments en les àrees de bioquímica, biologia molecular, medicina o biotecnologia. De fet en la informació científica que acompanya l'anunci del Premi es destaca que des de la seva caracterització al 1992 s'han publicat més de 20,000 articles en relació a aquesta proteïna.

Podeu veure en el següent vídeo algunes de les aplicacions més sorprenents i visualment més boniques de la utilització d'aquesta proteïna (també podeu trobar més informació sobre aquesta proteïna en el seu propi espai a la web):


Per a mi també és destacable que el Premi Nobel de Química vagi a parar (i ja en són uns quants) a científics que desenvolupen la seva carrera investigadora en el camp de les BIOciències.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Premis Nobel, HPV i Ciència amb humor (III)

Avui s'ha fet públic els guanyadors del Premi Nobel de Fisologia o Medicina 2008. Hi han hagut tres guanyadors. Una meitat del premi ha estat per l'alemany Harald zur Hausen pel descobriment de que cert tipus de papillomavirus humans són els causants del càncer cervical o càncer del coll de l'úter. L'altre meitat del premi se'l reparteixen els francesos Françoise Barré-Sinoussi i Luc Montagnier pel descobriment del virus del sida (VIH). Segur que el premi portarà certa polèmica per la no inclusió de l'investigador nord-americà Robert Gallo. Podeu llegir la notícia El PAIS i una breu història sobre la polèmica del descobriment del VIH a l'altre costat de la lent. Com que crec que la part del Premi corresponent al descobriment del VIH serà més comentat, i a més, he fet alguna recerca sobre l'evolució dels virus del Papilloma humà (HPV), em fa gràcia explicar-vos alguna cosa sobre el HPV:

El Papillomavirus és un virus de DNA que infecta la pell i mucoses dels humans i altres animals. S'han identificat centenars de tipus diferents d'aquests virus, alguns d'ells causen berrugues i altres, càncer del coll de l'úter i altres tipus de càncer en els genitals. El descobriment de la relació entre certs subtipus d'aquest virus i el càncer del coll de l'úter (els anomenats subtipus HPV 16 i HPV 18 són causants del 70% de casos d'aquest càncer) va ser un fet important i va portar a desenvolupar fa poc temps una vacuna contra aquest tipus de càncer. De fet és el primer tipus de càncer que s'ha associat a un virus, i del que s'ha desenvolupat una vacuna. La vacuna anomenada 'Cervarix' no està però exempta de certa polèmica referent al seu preu, la conveniència o no de incloure-la en el calendari de vacunacions, i fins i tot per qüestions religioses.
Tornant al virus del HPV, es tracta d'un virus amb relativament poc contingut de DNA. El seu genoma codifica per les proteïnes L1 i L2 (L perquè s'expressen en les fases posteriors de l'infecció -late-) que corresponen a les proteïnes de la càpside del virus, i les proteïnes E1, E2, E4, E5, E6 i E7 (E perquè s'expressen en les primeres fases -early- de la infecció) i involucrades en la replicació i amplificació del virus i en altres etapes del seu cicle infectiu.



La meva petita contribució a l'estudi d'aquests virus, ha estat (en col·laboració amb el Dr. Ignacio González Bravo i el Dr. Pere Puigbò Àvalos) relativa a la classificació d'aquests virus, la diferent taxa de divergència de cada part del genoma, les seves regions reguladores, l'anotació d'alguns dels seus gens i en general en la seva evolució.

Us deixo amb una vinyeta divertida sobre els Premis Nobel. El text diu una cosa com "Va una mica de sobrat. Cada cop que es canvia de casa, envia la nova adreça al comité dels Premis Nobel".


diumenge, 5 d’octubre de 2008

Art i DNA

No sabeu quin regal fer a una persona estimada? Si li agrada la biologia molecular i el DNA, aquest regal segur que li agradarà. L'empresa DNA 11, ofereix una sèrie de quadres com el de la imatge, que representen una electroforesi de DNA (tècnica per separar fragments de DNA, utilitzada molt freqüentment en els laboratoris de biologia molecular). Els quadres però són personalitzats. Això vol dir que tu els hi envies una mostra de saliva i l'empresa crea el quadre a partir de la informació del teu genoma (una sèrie de variants entre la població que fan que el patró de bandes de l'eletroforesi sigui diferent per a cada persona). De fet, aquest és el fonament de la identificació de persones, tests de paternitat, .... mitjançant l'anàlisi de DNA. Així, ben segur que el quadre que compres serà original i no el tindrà ningú més (o quasi ningú). Podeu trobar una galeria del que ofereixen en l'adreça següent. Què us sembla?

dijous, 2 d’octubre de 2008

Ciencia amb humor (ii)


Un post recent d'un blog amic m'ha fet pensar sobre la relació que s'estableix entre el doctorand i el director de la seva tesis doctoral. El doctorand sol començar sempre amb molta il·lusió però sense saber a on es posa. A mesura que passa el temps es va fent un expert en el tema que desenvolupa i al final, si tot ha sortit bé, acaba sent un expert. Podríem dir que fins i tot, al final, en allò concret que ha tractat en la seva tesis, en sap més que el seu director.

Aquí us deixo una tira còmica on reflecteix el canvi d'un doctorand al llarg dels quatre anys de tesis. Representa una conversa entre el doctorand (que veiem en la tira) i el seu director. En el primer any el doctorand diu que sí ha tot el que diu el director. En el segon, Diu "Sí, però", "Però què" contesta el director" "Res" acaba dient el doctorant. En el tercer any el doctorand diu "Sí", però pensa "Això és una complerta pèrdua de temps", i en l'últim any, el director directament ja li pregunta "No faràs això que et dic, oi?" i el doctorand sense embuts li diu "Sí" volen dir que directament no farà el que el seu director li està proposant.


La tira està extreta del lloc PhD Comics. Us el recomano.