Fa 150 anys .....

El 24 de Novembre de 1859 (avui fa 150 anys) es va publicar la primera edició de l'origen de les espècies de Charles Darwin. A Internet hi han forces llocs on es fan ressò d'aquest fet. Jo us aconsello la visita als següents:

• El buit del temps:El segle i mig de L'origen de les espècies.
  
  
• Charles Darwin's Beagle Diary: Podeu llegir el que va escriu Darwin el 24 de Novembre de 1834 mentre era a bord del Beagle.
  
  
• Com a curiositat podeu veure totes les modificacions que Darwin va fer al llarg de les sis edicions de l'obra a l'adreça http://benfry.com/traces/.
  
  
• En el llibre següent podreu llegir algunes dades sobre el nombre de còpies, el benefici que en va treure Darwin o l'editor John Murray, o va ser realment el 24 de Novembre la data de publicació?
  

El joc dels disbarats

Qui no ha jugat de petit al joc dels disbarats? En rotllana cada un fa una pregunta i escolta la resposta a qui té a un costat i alhora escolta la pregunta i contesta a qui té a l'altre costat. Després es combinen les preguntes amb les respostes de l'altre costat i els disbarats estan assegurats. Una versió diària d'aquest joc es dóna quan algú li explica a una altre persona una cosa, aquest li explica a l'altre, que li explica a un altres, ..... si comparem la primera versió amb la darrera pot ser que siguin totalment diferents.

Una cosa així és el que ha passat amb la notícia del premi Nobel de Química d'aquest any, especialment la notícia que va aparèixer en les versions digitals dels diaris el mateix dia que es va fer públic els premis, el dia 7 d'octubre. (Nota: per entendre plenament aquest post calen uns coneixements mínims d'anglès i unes nocions molt bàsiques de biologia. Els periodistes doncs, no cal que continueu llegint):

El comunicat de premsa de La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, en la seva versió anglesa, començava d'aquesta manera:

"The Nobel Prize in Chemistry for 2009 awards studies of one of life's core processes: the ribosome's translation of DNA information into life. Ribosomes produce proteins, which in turn control the chemistry in all living organisms. As ribosomes are crucial to life, they are also a major target for new antibiotics.

This year's Nobel Prize in Chemistry awards Venkatraman Ramakrishnan, Thomas A. Steitz and Ada E. Yonath for having showed what the ribosome looks like and how it functions at the atomic level. All three have used a method called X-ray crystallography to map the position for each and every one of the hundreds of thousands of atoms that make up the ribosome.

Inside every cell in all organisms, there are DNA molecules. They contain the blueprints for how a human being, a plant or a bacterium, looks and functions. But the DNA molecule is passive. If there was nothing else, there would be no life."

Hi ha una versió en Suec i una versió en hebreu d'aquest comunicat de premsa, però no una versió en castellà. Encara que el text en anglès no es gaire difícil d'entendre, un es pot plantejar utilitzar un traductor automàtic per a traduir-ho al castellà. Si per exemple utilitzem un dels molts traductors que trobem en línea, el Google translate, obtindrem la següent versió:

"El Premio Nobel de Química en 2009 los estudios de los premios de uno de los procesos básicos de la vida: la traducción del ribosoma de la información del ADN en la vida. Los ribosomas producen proteínas, que a su vez, el control de la química en todos los organismos vivos. Como los ribosomas son cruciales para la vida, también son un blanco importante de nuevos antibióticos.

Nobel de este año los premios Nobel de Química Venkatraman Ramakrishnan, Thomas A. Steitz y Ada E. Yonath por haber demostrado lo que el ribosoma, como se ve y cómo funciona a nivel atómico. Los tres han usado un método llamado cristalografía de rayos X para trazar la posición de todos y cada uno de los cientos de miles de átomos que componen el ribosoma.

Dentro de cada célula en todos los organismos, hay moléculas de ADN. Contienen los planos de cómo un ser humano, una planta o una bacteria, se ve y funciona. Sin embargo, la molécula de ADN es pasiva. Si no había nada más, no habría vida."

Està clar que a un traductor automàtic no li podem demanar meravelles i la traducció es bastant deficient, més si recordes alguna cosa bàsica de biologia. Bé d'acord, qui fa servir un traductor automàtic? Seria millor anar a l'edició electrònica d'algun diari i llegir la notícia, normalment provinent d'alguna agència de notícies com l'agència EFE. La versió, provinent de l'agència EFE, que va sortir en molts diaris digitals o pàgines d'emissores de TV (per exemple el Diari de Tarragona, adn, la vozlibre, antena3noticias, cuatro) el mateix 7 d'octubre era:

"La Real Academia Sueca de las Ciencias concedió hoy el Premio Nobel de Química 2009 a tres científicos por descifrar el funcionamiento de los ribosomas, que producen las proteínas necesarias para mantener con vida el ADN.

Los científicos estadounidenses Venkatraman Ramakrishnan y Thomas A. Steitz y la israelí Ada E. Yonath lograron mostrar el aspecto y funcionamiento de los ribosomas a nivel molecular mediante un método denominado cristalografía de rayos X.

En toda célula de un organismo hay moléculas de ADN que contienen las huellas personales de cada ser vivo, bien sea humano, planta o bacteria.

La molécula de ADN, sin embargo, es pasiva y no sería nada si no fuera convertida en materia viva, proceso en el que los ribosomas desempeñan un papel crucial, pues son los responsables de crear las proteínas, las herramientas universales de la vida."

Fins i tot pitjor que el traductor automàtic .... Em pensava que l'agència EFE era una agència seriosa i que les notícies passaven alguna mena de filtre. No se què es pitjor, que no hagi passat cap filtre, o que ningú s'hagués adonat de que la notícia era bastant deficient. Bé, em podeu dir que he anat a fixar-me en el pitjor, que podria buscar una font de notícies més seriosa com el canal 3/24. Doncs la versió que va aparèixer al teletext i a la web va ser:

"Nobel de Química per als pioners de la genètica per al desenvolupament de nous antibiòtics.

Els científics nord-americans Venkatraman Ramakrishnan i Thomas A. Steitz i la israeliana Ada E. Yonath han guanyat el Nobel de Química 2009 pels seus estudis sobre l'estructura i la funció del ribosoma, que produeix les proteïnes necessàries per mantenir amb vida l'ADN. Es tracta dels pioners de la genètica per al desenvolupament de nous antibiòtics. L'Acadèmia Sueca lliurarà el premi el proper 10 de desembre, en l'aniversari de la mort del seu fundador, Alfred Nobel."

Aquesta versió és en part, una versió traduïda al català de la versió de l'agència EFE, però hi apareixen nous elements: "la genètica" Suposo que està de moda parlar de genètica i la notícia tindrà més impacte si fem servir la paraula en algun lloc, oi?

Premi Nobel de (Bio)Química 2009

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha anunciat avui la concessió del Premi Nobel de Química 2009 als científics nordamericans Venkatraman Ramakrishnan (del MRC Laboratory of Molecular Biology, Cambridge, UK), Thomas A. Steitz (del Howard Hughes Medical Institute, Yale University) i la científica israeliana Ada E. Yonath (del Weizmann Institute of Science, Israel) pels "seus estudis sobre l'estructura i funció dels ribosomes". Els ribosomes (orgànuls formats per una part proteica i RNA ribosòmic, on té lloc la traducció) són peces essencials per a la vida ja que en ells té lloc la síntesi de proteïnes. Els ribosomes, doncs, els trobem en tots els éssers vius. Hi ha però algunes diferències, especialment de mida, entre els ribosomes dels bacteris i els de les cèl·lules eucariotes. Són precisament aquestes diferències les que han permès dissenyar antibiòtics que inhibeixen selectivament la funció dels ribosomes dels bacteris. I és que inhibir la funció dels ribosomes representa la mort per a les cèl·lules.

Les investigacions sobre l'estructura dels ribosomes es van iniciar fa més de 30 anys i van culminar l'any 2000 amb la determinació, per part dels equips de recerca dels tres guardonats, de l'estructura tridimensional de les dues subunitats que formen els ribosomes. En concret, l'equip dirigit pel Dr Steitz va determinar l'estructura tridimensional de la subunitat gran del bacteri Haloarcula marismortui, i els equips dels Dr Yonath i Ramakrishnan van determinar, de forma independent, l'estructura de la subunitat petita del bateri Thermus thermophilus. Determinar l'estructura tridimensional d'una proteïna significa conèixer la posició tridimensional de tots els àtoms que la formen, i encara que no és tasca senzilla, en l'actualitat es coneixen les estructures de milers de proteïnes.

En el cas de l'estructura tridimensional del ribosoma, es valora la gran complexitat que suposa l'obtenció de cristalls (pas previ a la difracció de raigs X i a la determinació de l'estructura) i la determinació estructural d'un complex format per desenes de subunitats proteiques i subunitats formades per RNA ribosòmic. Aquesta part formada per RNA participa també directament en el mecanisme catalític i per això els ribosomes sovint es posen com a exemple quan es parla dels ribozims (cadena de RNA que té activitat catalítica).

Disposar de l'estructura tridimensional dels ribosomes ha permès descobrir els detalls moleculars de la interacció de certs antibiòtics amb els ribosomes i ha proporcionat noves eines per al disseny de nous antibiòtics, alguns d'ells ja en fase d'experimentació, per guanyar així la batalla contra la resistència bacteriana a aquests fàrmacs.

A part de la notícia, durant el procés de cerca d'informació sobre la notícia, m'he fet les següents reflexions:

• Fixeu-vos la importància que va adquirint la recerca en Biociències (i en Bioquímica) en l'actualitat. Ja van tota una sèrie de premis Nobel de Química relacionats amb aquests temes (per exemple el de l'any passat i el d'aquest). Haurien de canviar de nom i anomenar-se Premis Nobel de Bioquímica? Veieu també els Premis Nobel de Fisiologia i Medecina.
  
  
• El mal redactat que alguns mitjans de comunicació i pàgines web fan de la notícia. I és que no n'encerten ni una, barregen les coses, exageren desmesuradament el descobriment, o es centren en aspectes secundaris. Aquest punt ja el desenvoluparé amb més detall en un post posterior.
  
  
• L'embolic que es fan alguns amb les nacionalitats: "Los científicos estadounidenses Venkatraman Ramakrishnan y Thomas A. Steitz y la israelí Ada E. Yonath ....", "El indio Venkatraman Ramakrishkan, el estadounidense Thomas A. Steiltz y la israelí Ada Yonath ...." i "El británico Venkatraman Ramakrishnan, el estadounidense Thomas Steitz y la israelí Ada Yonath ...." Tres versions diferents sobre la nacionalitat del Dr Venkatraman Ramakrishnan que va néixer a l'Índia, és ciutadà americà però actualment treballa a Gran Bretanya ....
  
  
• Sempre es diu que els premis Nobel es donen després d'uns 20 anys o més del descobriment/s, investigacions o publicació pels quals són mereixedors dels premis. S'assegura així que els premis es donin a descobriments que hagin tingut una gran repercussió en la societat, recerca, salut, .... Els articles que descriuen les estructures tridimensonals dels ribosomes són de l'any 2000. Només 9 anys, un període curt si el comparem amb altres premis Nobel.
  
  
• L'anterior punt en porta a pensar que potser el premi Nobel per la seqüenciació del genoma humà (2001) caurà aviat
  
  
• Finalment em suggereixen que un post seriós sobre aquest tema hauria d'incloure la informació de quin dia es donen els premis Nobel i la quantia del premi. Doncs els premis es donaran el 10 de Desembre i el premi (en aquest cas a repartir en tres terceres parts) és de 10 milions de corones Sueques.....
  

Edició il·lustrada de l'origen de les espècies en Català

Per fi tinc entre les mans una nova edició en català i il·lustrada de l'"origen de les espècies" de Charles Darwin. Es tracta d'un llibre de gran format per la seva mida però també per la seva curada edició. No estem davant d'una reedició d'una traducció ja existent, si no que es tracta d'una traducció feta pels investigadors de la Universitat de València Juli Peretò i Andrés Moya de la primera edició. Tal i com els autors esmenten en el pròleg "Hi ha una opinió general que, de les sis que es publicaren al llarg de quasi vint anys, la primera edició de L'origen és la més vívida i audaç, la que presenta el pensament de Darwin d'una manera més original i directa, sense la càrrega afegida de les respostes a la pluja de crítiques rebudes, moltes de les quals, vistes d'avui, tenen un escàs valor i interès.". Com a curiositat podeu veure totes les modificacions que Darwin va fer al llarg de les sis edicions de l'obra a l'adreça http://benfry.com/traces/.

Aquesta nova versió catalana ha estat però "alleugerida", així s'han escurçat la diversitat d'exemples de l'obra original i s'ha suprimit el capítol on es parla de l'herència, "atès que la informació de la qual disposava l'autor és actualment poc o gens rellevant i té, per tant, un interès purament històric.". M'ha fet gràcia també el fet que com diuen els autors "En alguna part del llibre, que no revelarem, hem deixat anar algun anacronisme: hem emprat el text de Darwin amb exemples contemporanis, només per reforçar la seua condició de clàssic, de plena vigència de les propostes originals." A veure si trobem aquests anacronismes ...

Un altre fet molt destacable de l'obra és que es tracta d'una edició il·lustrada. El llibre conté unes dues-centes il·lustracions fetes per en Carles Puche, moltes d'elles exemplificant les variacions entre espècies molt relacionades d'animals o de plantes o mostrant alguna de les idees que Darwin ens volia transmetre a través del text. I és que de fet, en les sis edicions originals de l'"origen de les espècies", només hi apareix una única figura, la que en aquesta edició catalana apareix en la pàgina 50 i que correspon a un esquema de la divergència de les espècies.

M'ha fet gràcia també la figura de la última plana, provinent d'un dels quaderns de notes de Darwin del 1837, de "l'arbre de la vida de Darwin". Una de les primeres representacions de l'anomenat arbre de la vida o "tree of life".

En resum, un llibre molt recomanable, ideal per fer un regal. Per cert jo ja el tinc, us haureu de pensar un altre ....

Structural Biology Rankings

Els científics tenen la mania de fer rànquings, organitzar competicions i premis científics. I és que els científics són molt competitius. Un dels darrers rànquings que he trobat és l'anomenat Structural Biology Rankings (rànquing sobre Biologia Estructural). Aquest rànquing pretén destacar les estructures de proteïnes (així com els investigadors que les han obtingut) que han tingut més repercussió científica, mesurada segons el nombre de cops que una estructura ha estat descarregada d'Internet (en concret del repositori Worldwide Protein Data Bank) i el nombre de cites dels articles que les descriuen. Com tot rànquing, els criteris utilitzats per fer-lo són subjectius i si es canviessin, el rànquing seria totalment diferent.

Jo potser faria un esment especial a la primera estructura d'una proteïna que es va obtenir: la de l'hemoglobina, determinada al 1959 per Max Perutz, per la que guanyaria el premi Nobel de Química al 1962. I és que obtenir l'estructura d'una proteïna (és a dir, determinar la posició tridimensional exacte de tots els àtoms que la formen) no es senzill. Primer de tot cal purificar-la i després cristal·litzar-la. Un cop s'han obtingut els cristalls (feina no gaire fàcil, ja que no totes les proteïnes cristal·litzen amb facilitat) el mètode més emprat per determinar la seva estructura és utilitzar la informació del resultat de la difracció de raigs X a través dels cristalls de la proteïna per deduir la posició exacte de tots els àtoms.



Aquí us deixo el Rànquing de les 10 primeres estructures:

Molecule	Release date	Citations	Downloads	Final score
POTASSIUM CHANNEL (KCSA) FROM STREPTOMYCES LIVIDANS
	1998-07-29	1118	39249	6880
CRYSTAL STRUCTURE OF BOVINE RHODOPSIN
	2000-08-04	642	39441	4387
COMPLEX BETWEEN NUCLEOSOME CORE PARTICLE (H3,H4,H2A,H2B) AND 146 BP LONG DNA FRAGMENT
	1998-09-30	1009	22054	3516
CRYSTAL STRUCTURE OF THE LARGE RIBOSOMAL SUBUNIT FROM HALOARCULA MARISMORTUI AT 2.4 ANGSTROM RESOLUTION
	2000-08-14	645	20895	2339
High resolution crystal structure of human B2-adrenergic G protein-coupled receptor
	2007-10-30	111	52528	2222
Crystal structure of calcium ATPase with two bound calcium ions
	2004-05-04	449	17568	1781
HIV-1 GP120 CORE COMPLEXED WITH CD4 AND A NEUTRALIZING HUMAN ANTIBODY
	1998-07-08	619	17470	1691
GREEN FLUORESCENT PROTEIN FROM AEQUOREA VICTORIA
	1996-11-08	280	41328	1689
BOVINE MITOCHONDRIAL F1-ATPASE
	1996-12-07	685	16354	1640
Mammalian Shaker Kv1.2 potassium channel- beta subunit complex
	2005-07-12	243	22927	1425

I el rànquing per funcionalitat:

Top Functionality

1. Photosystem II


2. Thylakoid membrane


3. Photosystem II reaction center


4. Photosynthesis


5. Positive regulation of retinoic acid receptor signaling pathway


6. Estrogen response element binding


7. Thylakoid


8. Chromatin remodeling complex


9. Estrogen receptor activity


10. Estrogen receptor signaling pathway

El gos d'Obama i com fer un comunicat de premsa

Potser haureu vist la notícia de que ahir la revista Science va publicar en la secció ScienceExpress un article on es descriu que només 3 gens (RSPO2, FGF5 i KRT71) controlen la variabilitat del pelatge en els gossos. En concret el gen RSPO2 és el responsable de que els gossos tinguin o no bigoti i celles grans, el gen FGF5 està relacionat amb la longitud del pèl i el KRT71 determina si el pèl és ondulat o rissat.

Remenant una mica per trobar més detalls sobre la notícia, m'ha fet gràcia el comunicat de premsa que ha fet la Universitat de Utah (dos dels 20 coautors de l'article són d'aquesta Universitat) per difondre la notícia. El títol del comunicat de premsa "Why Obama's Dog Has Curly Hair" (Per què el gos d'Obama té el pèl rissat) ja ho diu tot. Resulta que un dels gossos utilitzats per fer l'estudi és de la raça "Gos d'aigua Portuguès", la raça del gos d'Obama. I és precisament aquest fet el que utilitzen com a "ganxo" per a la notícia.

Us copio aquí baix el comunicat de premsa (en anglès):

Why Obama's Dog Has Curly Hair
Utah-aided NIH Study Finds 3 Dog Coat Genes

Aug. 27, 2009 - University of Utah researchers used data from Portuguese water dogs - the breed of President Barack Obama's dog Bo - to help find a gene that gives some dogs curly hair and others long, wavy hair.
It was part of a National Institutes of Health (NIH) study - published online Thursday, Aug. 27 by the journal Science - showing that variations in only three genes account for the seven major types of coat seen in purebred dogs. The findings also point the way toward understanding complex human diseases caused by multiple genes.
"We were part of a team that found three genes that control 90 percent of the seven coat types that characterize different breeds of purebred dogs," says K. Gordon Lark, one of 20 co-authors of the study and a distinguished professor emeritus of biology at the University of Utah.
"We helped identify the gene that controls curly or wavy coats," adds study co-author Kevin Chase, a University of Utah research specialist in biology.
The study's first author is Edouard Cadieu, and its senior author is Elaine Ostrander, both of the National Human Genome Research Institute in Bethesda, Md. Other authors came from that institute, which is part of NIH, and from the University of California's Davis and Los Angeles campuses, Cornell University in Ithaca, N.Y., and Affymetrix Corp., in Santa Clara, Calif.
The study showed that combinations of various forms of only three genes - named RSPO2, FGF5 and KRT71 - account for seven major coat types in purebred dogs.
By analyzing more than 1,000 dogs from 80 domestic breeds, the researchers found that RSPO2 is the gene associated with whether or not a dog has a moustache and large eyebrows (known together as "furnishings"); FGF5 is linked to whether a dog's fur is long or short; and KRT71 determines if the hair is curly or wavy.

Mutant Genes and the Well-dressed Dog

All purebred dogs have the three genes, but the presence or absence of mutant, variant forms of those genes - rather than the ancestral forms inherited from wolves - determines coat types:

- Short-haired dogs like basset hounds have none of the variant genes, just the ancestral form of each gene.
- Wire-haired dogs such as Australian terriers have the variant form of only the RSPO2 gene.
- Dogs with wiry and curly hair - Airedale terriers, for example - have variants of both RSPO2 and KRT71 genes.
- Long-haired dogs like golden retrievers have a variant form of the FGF5 gene.
- Long-haired dogs with furnishings, such as the bearded collie, have variant forms of FGF5 and RSPO2.
- Curly haired dogs such as Irish water spaniels have the variant forms of the FGF5 and KRT71 genes.
- Curly haired dogs with furnishings - such as the bichon frise breed and some Portuguese water dogs, including President Obama's dog Bo - have the variant form of all three genes.

Portuguese water dogs come in both curly haired and wavy-haired varieties, depending on what form of the KRT71 gene they have. Chase says wavy-haired Portuguese water dogs fit in the new study's long-hair-with-furnishings category.
Chase says breeders characterized First Dog Bo as curly with furnishings, while Lark's Portuguese water dog, Mopsa, has wavy hair, even though she appears pretty curly. Chase notes that the KRT71 gene really controls the extent of curl, not curl versus no curl.
What about the fur characteristics of mutts? Because mutts are not part of a closed breeding population like each breed of purebred dog, it's difficult to separate the genetic contributors to their traits, Chase says.
"We don't know enough about the genetics of mutts," Lark adds.

From Portuguese Water Dogs to Human Disease

Chase and Lark assisted the NIH research by sharing data on Portuguese water dogs, which they have studied for years.
"Our contribution to this paper is data collected on the Portuguese water dog that indicated that keratin genes controlled the amount of curliness," Lark says. "Our data plus other data from the Ostrander group narrowed this down to KRT71."
KRT71 carries the code that produces keratin 71, a structural protein in hair.
Even though he and Chase studied the genetics of curliness stemming from KRT71, Lark says the other two genes involved in determining dog coat types are more interesting in the sense that they produce proteins that regulate a variety of processes in living organisms, not just the kind of coat a dog has. That makes them relevant to diseases of dogs and humans.
"Dogs share many diseases and other traits with humans," Lark says. "That's why they were used for many decades so extensively for pharmaceutical and medical-physiological-biochemical testing. Not surprisingly they share much of their genome [genetic blueprint] with humans also."
Lark says a dog bred for a desired trait may end up, years later, more vulnerable to cancer, immune disorders or other diseases of aging, and thus have a shorter life span.
"Ultimately the most important part of this paper - mostly the work of Ostrander's group - is that we will be able to get glimpses of how major regulatory genes interact with other genes to change the functioning of an animal in a way that does not kill it, but that may eventually compromise its longevity or its functioning as it ages," Lark says.
Earlier studies involving Ostrander and Lark revealed genetic variations that make small dogs small and account for longevity in dogs.

A Pup for a President and a Geneticist

Lark, once a soybean geneticist, has run a long-term dog genetics research effort known as the Georgie Project, after Georgie, a stray Portuguese water dog he adopted in 1986. Georgie died in 1996, and when Lark sought a replacement, a breeder sent him Mopsa - now 13 years old - and nagged him to study the breed's genetics.
Lark and Chase learned that the breed was ideal for genetics research because all Portuguese water dogs descended from a small group of "founders" and could help the search for genes responsible for complex traits - including human diseases caused by multiple interacting genes.
Portuguese water dogs gained publicity earlier this year when President Obama fulfilled his promise to get a dog for his daughters by obtaining Bo, a Portuguese water dog, reportedly as a gift from U.S. Sen. Edward Kennedy, D-Mass.
"As a supporter of Obama, I feel glad that he has a good dog," Lark says. "He has good taste and a good dog."

The portion of the new study conducted at the University of Utah was funded by NIH's National Institute of General Medical Sciences, the Judith L. Chiara Charitable Fund and the Nestle Purina PetCare Co.

University of Utah Public Relations
201 Presidents Circle, Room 308
Salt Lake City, Utah 84112-9017
(801) 581-6773 fax: (801) 585-3350
www.unews.utah.edu

Troben l'aminoacid glicina en el cometa Wild2

Avui el diari el Pais es fa ressò d'una notícia apareguda fa uns dies sobre la descoberta en mostres agafades del cometa Wild2, de glicina. La glicina, un dels 20 aminoàcids que formen les proteïnes, està formada per un àtom de C unit a un grup àcid carboxílic (-COOH), dos hidrògens i un grup amino (-NH2). Això el fa l'aminoàcid més petit i que no presenti isomeria. La isomeria és una característica important en els aminoàcids, ja que dels dos enantiòmers possibles (anomenats isòmers D i L), en els éssers vius (a excepció de la paret cel·lular d'alguns bacteris) només trobem l'enantiòmer L.

De fet, la descoberta de que les mostres obtingudes de la cua del cometa Wild2 contenien glicina es va fer al 2006, però no ha estat fins ara que ha estat confirmada amb anàlisis més detallats. La història comença el dia 2 de Gener del 2004 quan la sonda Stardust va travessar la cua del cometa, agafant algunes mostres que després enviaria a la Terra. Les anàlisis de les mostres van revelar que en el cometa hi havia un dels aminoàcids més senzills, la glicina. El dubte però era poder afirmar si realment no es tractava d'una contaminació. Els anàlisis que s'han fet ara dels isòtops que contenen les mostres sembla concloure definitivament que la glicina provenia del cometa.

La descoberta és important per entendre l'origen de la vida i com a partir de molècules senzilles (existents en la Terra primitiva) es poden haver format molècules més complexes (com els aminoàcids) precursores de les biomolècules. De fet en els clàssics experiments de Miller ja s'obtenia l'aminoàcid glicina (a més d'altres molècules orgàniques) a partir de metà, amoníac, hidrogen i aigua, amb descàrregues elèctriques de 60.000 V.

Una de les teories (anomenada panspèrmia) que podria explicar la formació d'aquestes substàncies és precisament que aparegueren en la Terra portats per les col·lisions de cometes. Personalment, però, trobo que aquests tipus d'explicacions no expliquen com es van sintetitzar aquestes substàncies, si no que traslladen la qüestió a milers d'anys llums de distància. Llàstima també que en el cometa només hagin trobat l'aminoàcid glicina. L'anàlisi de la isomeria d'altres aminoàcids que s'haguessin trobat en el cometa, segur que hagués estat també molt interessant.

Posa a prova els teus coneixements cientifics

Us tradueixo d'un diari canadenc un altre test per a que poseu a prova els vostres coneixements científics (aquest una mica més seriós que el "The Science Knowledge Quiz").


1. Quina de les següents etapes No forma part de l’anomenat mètode científic?
a. Observació acurada de la natura
b. La construcció de teories per explicar el que observem
c. Provar les prediccions de les teories en contra de noves observacions
d. Totes les anteriors són part del mètode científic

2. La lluna té fases perquè ...
a. Passa a través de l'ombra de la Terra cada mes
b. Només el costat de la lluna que rep la llum del sol s'il•lumina
c. La lluna causa les marees en els oceans
d. Cap de les anteriors

3. Una vegada que es crema la benzina al teu cotxe, part de l'energia de la benzina
a. Entra a l’ambient en forma de calor
b. Es perd per sempre
c. Ha de ser substituïda per la perforació de més petroli
d. Cap de les anteriors

4. Quan en un dia fred toques l'interior d'una finestra que té un marc de fusta i trobes que el vidre està més fred que la fusta. Això és degut a que
a. El vidre està a una temperatura més baixa
b. La fusta condueix pitjor la calor que el vidre
c. La fusta genera més calor que el vidre
d. Cap de les anteriors

5. El llamp és el resultat de
a. Grans camps magnètics en núvols de tempesta
b. Flaixos intensos de llum als núvols
c. El flux de càrregues elèctriques entre el núvol i el sòl
d. Cap de les anteriors

6. La diferència entre les ones de ràdio i la llum visible és que
a. Les ones de radio generen camps elèctrics però la llum no
b. Les ones de radio generen camps magnètics però la llum no
c. La llum visible té una longitud d'ona més llarga que les ones de radio
d. La llum visible té una longitud d'ona més curta que les ones de radio

7. Segons la Teoria de la Relativitat
a. Cap objecte amb massa pot ser accelerat més enllà de la velocitat de la llum
b. Els rellotges en moviment van més a poc a poc que els que no es mouen
c. Els objectes que es mouen s'escurcen en la direcció del moviment
d. Totes les anteriors

8. Els nous materials són creats pels científics
a. Canviant les propietats dels àtoms
b. Descobrint nous tipus d'àtoms
c. Unint àtoms coneguts de maneres noves
d. Cap de les anteriors

9. El principi d'incertesa de Heisenberg diu que
a. No es pot mesurar la posició exacta d'un electró
b. No es pot mesurar la velocitat exacta d'un electró
c. No es pot mesurar simultàniament la posició i la velocitat de l'electró exactament
d. Mai es pot mesurar exactament qualsevol propietat dels electrons

10. Les reaccions químiques
a. Tenen lloc només en els tubs d'assaig
b. Sempre són perilloses
c. Tenen lloc a tot arreu en la natura
d. Tenen lloc només en l’interior dels éssers vius

11. Quin dels següents tipus de materials condueix millor l'electricitat?
a. Vidre
b. Metall
c. Fusta
d. Tots ells són bons conductors

12. La datació d’antics materials basada en el carboni és possible perquè
a. El carboni és negre i absorbeix la llum solar
b. El carboni és un element químic molt comú
c. Alguns dels isòtops de carboni són radioactius
d. Cap de les anteriors

13. Esmenta alguna diferència entre la fusió nuclear i la fissió nuclear
a. La fissió s'utilitza per generar electricitat, mentre que la fusió no
b. La fusió s'utilitza per generar electricitat, mentre que la fissió no
c. La fissió és la font d'energia de les estrelles, no així la fusió
d. Cap de les anteriors

14. Un accelerador de partícules serveix per
a. Fer cotxes experimentals que vagin més ràpids
b. Accelerar les reaccions químiques
c. Explorar l'estructura bàsica de la matèria
d. Cap de les anteriors

15. Quina edat té aproximadament el sol?
a. Milers d'anys
b. Milions d'anys
c. Milers de milions d'anys
d. Bilions d'anys

16. Quina de les següents opcions descriu millor l'edat del sistema solar i l'univers?
a. El sol és molt més jove que l'univers
b. El sol i l'univers són de la mateixa edat
c. El sol té aproximadament la mateixa edat que la Via Làctia
d. El sol és més jove que la Via Làctia

17. Quina edat té aproximadament la Terra?
a. Milers d'anys
b. Milions d'anys
c. Milers de milions d'anys
d. Bilions d'anys

18. Quina de les següents és una característica permanent de la superfície de la Terra?
a. a L'oceà Atlàntic
b. Les muntanyes Rocoses
c. El desert del Sàhara
d. Cap característica geològica de la superfície de la Terra ha estat sempre permanent

19.La majoria de l'aigua dolça en el món es troba a
a. L'est dels Estats Units
b. L’Antàrtida
c. Els Grans Llacs
d. Cap de les anteriors

20. La pluja àcida està causada principalment per
a. Àcids naturals que es troben en l'atmosfera
b. Material emès pels refrigerants dels equips d'aire acondicionat
c. Material emès per xemeneies industrials i automòbils
d. La destrucció de la capa d'ozó

21. Les espècies més abundants al món són
a. Mamífers
b. Peixos
c. Insectes
d. Aus

22. L'interior de les cèl•lules en el cos humà
a. Conté nombroses i complexes subunitats
b. Cap d'elles té nucli
c. No funciona per les mateixes regles de la química com en la matèria no viva
d. Cap de les anteriors

23. Una dieta saludable ha de contenir (amb moderació)
a. Greixos
b. Hidrats de carboni
c. Proteïnes
d. Totes les anteriors

24. El DNA o ADN
a. Conté la informació que permet a les cèl•lules catalitzar les reaccions químiques
b. Es troba en el citoplasma de les cèl•lules eucariotes
c. Està format per aminoàcids
d. Cap de les anteriors

25. Les cèl•lules mare
a. Només es troben en els éssers humans
b. Només es poden generar en el laboratori
c. Tenen la capacitat de produir qualsevol tipus de teixit en el cos
d. Cap de les anteriors

26. Quan van aparèixer a la Terra els primers homínids?
a. Fa milers d'anys
b. Fa milions d'anys
c. Fa milers de milions d'anys
d. Fa bilions d'anys

Cliqueu aquí per veure les RESPOSTES


Nota: Algunes de les preguntes originals han estat adaptades ja que eren poc clares o confoses.

The Science Knowledge Quiz

Vols provar si els teus coneixements científics són més grans que la mitjana de la població americana? No sembla gaire difícil i així ho demostra aquest test que podeu fer on-line (això sí en anglès). Són només 12 preguntes molt senzilles.

I do 30: Campanya Europea per rentar a Temperatures mes baixes

L'empresa danesa Novozymes ha començat una campanya titulada "I do 30" (Jo ho faig a 30) per tal de que la gent faci servir temperatures més baixes (fins a 30 graus) quan posem la rentadora. Quin benefici s'obtindria si tots els Europeus ho féssim? Segons aquesta empresa, la reducció de 60 a 40 o 30 graus C suposaria un estalvi energètic equivalent a un estalvi d'emissions de 12 milions de Tones de CO₂ a l'any, equivalent a les emissions anuals de 3 milions de cotxes.

La qüestió és que habitualment no calen Temperatures de 60 graus C per a rentar la roba a casa. De fet, la gran majoria de detergents per rentar roba (els de rentaplats també) que es venen a Europa, contenen enzims que permeten rentar d'una manera eficient a T més baixes (veieu el següent enllaç).

No a tots els països industrialitzats, però, les rentadores són iguals i es renta de la mateixa manera. Veieu la taula següent:
Els japonesos i americans fan rentades amb menys roba, temps de rentat més curts, però amb un gran consum d'aigua.

Fins i tot les taques no són iguals en tots els països. Si comparem per exemple les taques "estàndard" entre Espanya i Alemanya, les taques "espanyoles" són en major proporció taques d'oli i salsa de tomàquet, en canvi els alemanys tenen més taques de sang, orina, fang i oli de motor ....


Us adheriu a la campanya?

Especial sobre evolucio a la revista de la SEBBM

El número de Juny de la revista de la "Sociedad Española de Bioquímica y Biología Molecular (SEBBM)" inclou un dossier científic sobre l'estudi de l'evolució al Segle XXI. El dossier, coordinat pel Dr Juli Peretó, inclou un article introductori titulat "Sobre evolución, bioquímica y biología molecular: añada la palabra clave complejidad" del mateix Dr Peretó, i 5 articles:

• "Diez días que no conmovieron al mundo" del Dr Ricardo Guerrero
  
• "La selección natural en el siglo XXI" del Dr Jaume Bertranpetit
  
• "¿Por qué aún cuesta tanto aceptar la teoría de la evolución? Algunas reflexiones" de la Dra María de la Luz Cárdenas Cerda
  
• "Evolución y metástasis del cáncer" del Dr Joan Massagué

Tots ells molt recomanables. Però i el cinquè article? Sense ser gens objectiu, us recomano també que llegiu l'article que porta per títol "Ciento cincuenta años tras el árbol de la vida. Nuevos retos sobre el origen de las especies.". Aquest article ha estat una petita contribució des de Tarragona i Bethesda ... ja em direu que us sembla. Per cert, en l'article no s'esmenta, però caldria agrair al Dr Pallejà la lectura d'un esborrany i la correcció d'algunes errades amb les dates ....

Ja que la revista està en castellà, us deixo almenys el resum d'aquest darrer article en català:

L'estudi de l'evolució i la recerca de l'arbre de la vida (tree of life) estan més vigents que mai. Les noves dades provinents de les seqüenciacions dels genomes de diferents espècies, al contrari del que es creia, no han permès la reconstrucció d'un únic arbre filogenètic on es representin totes les relacions evolutives de les espècies. Aquestes noves dades han provocat però la reconsideració d'alguns conceptes i la introducció de nous paradigmes. La representació de les relacions entre les espècies mitjançant un arbre filogenètic potser no és la més adient i han sorgit noves representacions com una xarxa (network of life) o un bosc (forest of life)"

Celabrant el dia de Darwin

Qualsevol blog que parli algun cop de Ciència, aquest any 2009 ha de fer referència, sens dubte, a Charles Darwin i al fet que aquest any es celebra el 200 aniversari del seu naixement (en concret, avui 12 de febrer és el Darwing Day) i el 150 aniversari de la publicació del seu llibre "Origen de les espècies". Coincidint amb la iniciativa Blog for Darwin, aquest blog hi contribueix amb un breu qüestionari sobre Darwin. T'atreveixes a contestar a les preguntes?

Si vols estudiar una mica abans de fer el qüestionari o descobrir noves coses al voltant de Darwin pots fer-ho en els enllaços següents:

• Darwin online: trobareu on line tota la seva obra
  
• Darwin Correspondence Project
  
• aboutdarwin.com
  
• Natural History Museum, London
  
• Darwin Aloud:Una iniciativa on si et graves llegint un fragment de l'Origen de les espècies els ho envies i potser sortiràs en un muntatge que apareixerà el 23 de Març
  
• Especial sobre Darwin a la revista Nature
  
• Especial sobre Darwin a The New York Times
  
• Especial sobre Darwin a Scientific American
  
• Darwin 2009 del CSIC
  
• Darwin Correspondence Project
  
• darwin2009.cat
  
• Darwin 200
  
• Darwin at The Open University
  
• BBC Darwin
  
• National Geographic. Inclou un qüestionari de 10 preguntes en anglès

Preparant "The Darwin Day"

Aneu-vos preparant pel Darwin day, el dia de Darwin. Serà el proper 12 de Febrer, dia en que es celebra el dia del seu naixement. Aquest any serà realment especial, doncs es celebra el 200 aniversari del seu naixement i el 150 aniversari de la publicació del seu llibre "Origen de les espècies". Hi ha un munt d'actes programats arreu del món per aquest dia i també haureu vist a les revistes, suplements dominicals, ... un munt de reportatges sobre Darwin. Una iniciativa molt encertada anomenada Blog for Darwin pretén recollir tots els blogs que durant el dia 12 o dies posteriors parlaran sobre Darwin. Ja us avanço que aquest blog contribuirà al dia Darwin i per això ja ha estat inscrit en aquesta iniciativa del Blog for Darwin. A més, per a que us aneu preparant he afegit un compte-enrera pels dies que queden.



Per a que aneu fent boca, us deixo una petita tira còmica sobre Darwin i com va salvar el món:

Comics de ciencia

El material per divulgar la ciència sempre és benvingut. Com més divers sigui, més possibilitats tindrem i a més varietat de gent es podrà arribar. Acaba de sortir al mercat un còmic molt especial. S'anomena The Stuff of Life. A Graphic Guide to Genetics and DNA, i explica en forma de còmic un grapat de conceptes de Biologia Molecular. En el següent enllaç podeu veure una petita mostra. Què us sembla? Us deixo també a continuació un vídeo promocional de l'esmentat còmic.

El genoma del tigre de Tasmania

El llop marsupial, a vegades també anomenat tigre de Tasmània, és un animal extingit de la espècie Thylacinus cynocephalus que va viure a Austràlia i Tasmània. Va quedar restringit a Tasmània, on després de caceres abusives al llarg del segle XIX va anar desapareixent progressivament. L'últim exemplar va morir al zoo de Hobart l'any 1936.

Després de 73 anys de la seva extinció, aquest animal torna a ser notícia. El passat 13 de Gener un grup d'investigadors d'arreu del món (entre ells l'espanyol Juan Luis Arsuaga) liderats per científics de la Pennsylvania State University, han publicat un article on descriuen la seqüenciació, a partir de mostres extretes de dos espècimens conservats en un Museu, del genoma mitocondrial d'aquesta espècie. No és la primera espècie extingida de la que s'ha seqüenciat el seu genoma, doncs disposem ja de la seqüència del genoma nuclear quasi complert del Mamut, i el genoma mitocondrial i molt properament el genoma nuclear complert de l'home de Neardental. Però podríem dir que el tigre de Tasmània és el primer animal extingit del que hi han però fotografies (i alguna filmació) en vida, del que s'ha seqüenciat en la seva totalitat el genoma mitocondrial.



Al 1989, però, ja es va seqüenciar dos fragments corresponents a dos gens mitocondrials: un fragment de 108 parells de bases del gen que codifica per a la subunitat 12S del RNA ribosòmic i un fragment de 115 parells de bases del gen del citocrom b. I més tard al 1997 i al 2000 es van seqüenciar 950 (Gb:U87405) i 1146 (Gb:M99452) parells de base dels dos gens anteriors. A nivell més personal, la notícia de la seqüenciació del genoma mitocondrial del Tigre de Tasmània m'ha fet certa gràcia. Precisament aquest dies estic corregint un exercici on plantejava als meus alumnes que establissin a partir de la seqüència de 1146 nucleòtids del citocrom b del Tigre de Tasmània i la comparació amb altres seqüencies de citocrom b d'altres espècies, a quins animals s'assemblava més el Tigre de Tasmània, o dit d'altra manera quina era la seva posició en l'arbre de les espècies.

Tot i anomenar-se Tigre de Tasmània, es tractava d'un animal marsupial carnívor. Devia el seu nom (llop marsupial) a la seva semblança morfològica amb un llop, encara que aquesta semblança (i d'altres, per exemple amb un altre carnívor marsupial ja extingit de Sud-americà) era deguda al que en evolució s'anomena convergència evolutiva. L'anàlisi de les seqüències de DNA mostren, com han fet també els meus alumnes, que els animals més similars al Tigre de Tasmània son altres marsupials com els cangurs.

Més informació:

• Tasmanian Tiger Sequencing Project at the Pennsylvania State University (PSU)
  
• Mammoth Genome Project at the Pennsylvania State University (PSU)
  
• EurekAlert:'Museomics' yields new insights into extinct Tasmanian tiger
  
• EurekAlert:Scientists sequence woolly-mammoth genome
  
• Science, society, stuff... blog
  
• DNA d'espècies extingides

Una manera divertida d'apendre la taula periòdica

No és que m'enyori dels meus temps d'estudiant de Química, al contrari, tant de bo hagués tingut una eina com la que aquí us presento quan vaig haver d'estudiar la taula periòdica. A la Universitat de Nottingham trobareu "The Periodic Table of Videos". Consisteix en una explicació de cada element de la taula periòdica a través de vídeos curts on hi ha alguna explicació i fins i tot alguna demostració en alguns d'ells. Us deixo amb el vídeo de l'element C subtitulat al castellà, aquí trobareu alguns dels altres vídeos amb subtítols. No us perdeu la "pinta" d'un dels científics que ho explica, una prova més del tòpic de que els científics no són gaire sexis:


Altres vídeos sobre la taula periòdica els podeu trobar en altres blogs, com per exemple en el blog Globin77.