divendres, 30 d’octubre de 2009

Made with molecules

La unió d'art i ciència no està gaire explotada. Si l'altre dia veiem tatuatges amb motius científics, avui li toca el torn a les arracades, polseres i collars. Disponibles a http://www.madewithmolecules.com/:

divendres, 16 d’octubre de 2009

Com explorar l’estat de la grip a tot el món

Es pot fer un seguiment "a temps real" de l'estat de la grip a tot el món? Es pot fer a partir de la informació que el cercador google emmagatzema sobre la freqüència d'ús de certes paraules i combinacions quan els usuaris utilitzen aquest cercador?
Segons el nou servei que acaba de llançar Google, anomenat "Flu Trends":

"Ens hem adonat que certs termes de cerca són bons indicadors de la incidència de la grip. "Google Flu Trends" utilitza dades globals de la Cerca de Google per calcular la incidència actual de la grip a tot el món pràcticament en temps real.

Cada setmana, milions d'usuaris de tot el món cerquen informació relacionada amb la salut en línia. Com és d'esperar, hi ha més cerques relacionades amb la grip durant la seva temporada, més cerques relacionades amb les al·lèrgies durant la seva temporada i més cerques relacionades amb les cremades solars durant l'estiu. Podeu explorar tots aquests fenòmens amb Estadístiques de cerca de Google. Però, poden proporcionar les tendències de les consultes la base d'un model precís i fiable sobre els fenòmens del món real? Els nostres resultats s'han publicat a la revista Nature (en anglès).

Hem detectat una estreta relació amb la quantitat de persones que cerquen temes relacionats amb la grip i la quantitat de persones que presenten símptomes de grip. Per descomptat, no tothom que cerca la paraula "grip" té la malaltia, però sorgeix un patró quan totes les consultes de cerca relacionades amb la grip se sumen. Hem comparat els nostres nombres de consultes amb els sistemes tradicionals de monitoratge de la grip i hem detectat que moltes consultes de cerca tendeixen a ser populars en el moment exacte en què es produeix la temporada de la grip. En comptar la freqüència amb què veiem aquestes consultes de cerca, podem calcular quanta grip circula en diversos països i regions de tot el món. Els nostres resultats s'han publicats a la revista Nature (en anglès)."


Criteris de cerca (en anglès) utilitzats per a predir els casos de grip. En blau: Càlcul de Google. En groc: Dades reals de casos de grip a Espanya


Incidència de la grip a Espanya. En blau: Càlcul de Google. En groc: Dades reals de casos de grip a Espanya


La idea em sembla bona. L'article on es descriu és del febrer del 2009 i per tant feia referència a l'anomenada grip estacional. Aprofitant la "pandèmia" actual de la grip nova s'han decidit a possar-ho a Internet, creant el "Google Flu Trends". Però no m'imagino un pitjor moment per a fer-ho. Resulta que ara les cerques a Internet sobre la grip segur que han augmentat però degut a l'alarma social i no per un augment del nombre de casos.

Altres recursos sobre la grip:

dissabte, 10 d’octubre de 2009

El joc dels disbarats

Qui no ha jugat de petit al joc dels disbarats? En rotllana cada un fa una pregunta i escolta la resposta a qui té a un costat i alhora escolta la pregunta i contesta a qui té a l'altre costat. Després es combinen les preguntes amb les respostes de l'altre costat i els disbarats estan assegurats. Una versió diària d'aquest joc es dóna quan algú li explica a una altre persona una cosa, aquest li explica a l'altre, que li explica a un altres, ..... si comparem la primera versió amb la darrera pot ser que siguin totalment diferents.

Una cosa així és el que ha passat amb la notícia del premi Nobel de Química d'aquest any, especialment la notícia que va aparèixer en les versions digitals dels diaris el mateix dia que es va fer públic els premis, el dia 7 d'octubre. (Nota: per entendre plenament aquest post calen uns coneixements mínims d'anglès i unes nocions molt bàsiques de biologia. Els periodistes doncs, no cal que continueu llegint):

El comunicat de premsa de La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, en la seva versió anglesa, començava d'aquesta manera:

"The Nobel Prize in Chemistry for 2009 awards studies of one of life's core processes: the ribosome's translation of DNA information into life. Ribosomes produce proteins, which in turn control the chemistry in all living organisms. As ribosomes are crucial to life, they are also a major target for new antibiotics.

This year's Nobel Prize in Chemistry awards Venkatraman Ramakrishnan, Thomas A. Steitz and Ada E. Yonath for having showed what the ribosome looks like and how it functions at the atomic level. All three have used a method called X-ray crystallography to map the position for each and every one of the hundreds of thousands of atoms that make up the ribosome.

Inside every cell in all organisms, there are DNA molecules. They contain the blueprints for how a human being, a plant or a bacterium, looks and functions. But the DNA molecule is passive. If there was nothing else, there would be no life."


Hi ha una versió en Suec i una versió en hebreu d'aquest comunicat de premsa, però no una versió en castellà. Encara que el text en anglès no es gaire difícil d'entendre, un es pot plantejar utilitzar un traductor automàtic per a traduir-ho al castellà. Si per exemple utilitzem un dels molts traductors que trobem en línea, el Google translate, obtindrem la següent versió:

"El Premio Nobel de Química en 2009 los estudios de los premios de uno de los procesos básicos de la vida: la traducción del ribosoma de la información del ADN en la vida. Los ribosomas producen proteínas, que a su vez, el control de la química en todos los organismos vivos. Como los ribosomas son cruciales para la vida, también son un blanco importante de nuevos antibióticos.

Nobel de este año los premios Nobel de Química Venkatraman Ramakrishnan, Thomas A. Steitz y Ada E. Yonath por haber demostrado lo que el ribosoma, como se ve y cómo funciona a nivel atómico. Los tres han usado un método llamado cristalografía de rayos X para trazar la posición de todos y cada uno de los cientos de miles de átomos que componen el ribosoma.

Dentro de cada célula en todos los organismos, hay moléculas de ADN. Contienen los planos de cómo un ser humano, una planta o una bacteria, se ve y funciona. Sin embargo, la molécula de ADN es pasiva. Si no había nada más, no habría vida."


Està clar que a un traductor automàtic no li podem demanar meravelles i la traducció es bastant deficient, més si recordes alguna cosa bàsica de biologia. Bé d'acord, qui fa servir un traductor automàtic? Seria millor anar a l'edició electrònica d'algun diari i llegir la notícia, normalment provinent d'alguna agència de notícies com l'agència EFE. La versió, provinent de l'agència EFE, que va sortir en molts diaris digitals o pàgines d'emissores de TV (per exemple el Diari de Tarragona, adn, la vozlibre, antena3noticias, cuatro) el mateix 7 d'octubre era:

"La Real Academia Sueca de las Ciencias concedió hoy el Premio Nobel de Química 2009 a tres científicos por descifrar el funcionamiento de los ribosomas, que producen las proteínas necesarias para mantener con vida el ADN.

Los científicos estadounidenses Venkatraman Ramakrishnan y Thomas A. Steitz y la israelí Ada E. Yonath lograron mostrar el aspecto y funcionamiento de los ribosomas a nivel molecular mediante un método denominado cristalografía de rayos X.

En toda célula de un organismo hay moléculas de ADN que contienen las huellas personales de cada ser vivo, bien sea humano, planta o bacteria.

La molécula de ADN, sin embargo, es pasiva y no sería nada si no fuera convertida en materia viva, proceso en el que los ribosomas desempeñan un papel crucial, pues son los responsables de crear las proteínas, las herramientas universales de la vida."


Fins i tot pitjor que el traductor automàtic .... Em pensava que l'agència EFE era una agència seriosa i que les notícies passaven alguna mena de filtre. No se què es pitjor, que no hagi passat cap filtre, o que ningú s'hagués adonat de que la notícia era bastant deficient. Bé, em podeu dir que he anat a fixar-me en el pitjor, que podria buscar una font de notícies més seriosa com el canal 3/24. Doncs la versió que va aparèixer al teletext i a la web va ser:

"Nobel de Química per als pioners de la genètica per al desenvolupament de nous antibiòtics.

Els científics nord-americans Venkatraman Ramakrishnan i Thomas A. Steitz i la israeliana Ada E. Yonath han guanyat el Nobel de Química 2009 pels seus estudis sobre l'estructura i la funció del ribosoma, que produeix les proteïnes necessàries per mantenir amb vida l'ADN. Es tracta dels pioners de la genètica per al desenvolupament de nous antibiòtics. L'Acadèmia Sueca lliurarà el premi el proper 10 de desembre, en l'aniversari de la mort del seu fundador, Alfred Nobel."


Aquesta versió és en part, una versió traduïda al català de la versió de l'agència EFE, però hi apareixen nous elements: "la genètica" Suposo que està de moda parlar de genètica i la notícia tindrà més impacte si fem servir la paraula en algun lloc, oi?

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Premi Nobel de (Bio)Química 2009

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha anunciat avui la concessió del Premi Nobel de Química 2009 als científics nordamericans Venkatraman Ramakrishnan (del MRC Laboratory of Molecular Biology, Cambridge, UK), Thomas A. Steitz (del Howard Hughes Medical Institute, Yale University) i la científica israeliana Ada E. Yonath (del Weizmann Institute of Science, Israel) pels "seus estudis sobre l'estructura i funció dels ribosomes". Els ribosomes (orgànuls formats per una part proteica i RNA ribosòmic, on té lloc la traducció) són peces essencials per a la vida ja que en ells té lloc la síntesi de proteïnes. Els ribosomes, doncs, els trobem en tots els éssers vius. Hi ha però algunes diferències, especialment de mida, entre els ribosomes dels bacteris i els de les cèl·lules eucariotes. Són precisament aquestes diferències les que han permès dissenyar antibiòtics que inhibeixen selectivament la funció dels ribosomes dels bacteris. I és que inhibir la funció dels ribosomes representa la mort per a les cèl·lules.

Les investigacions sobre l'estructura dels ribosomes es van iniciar fa més de 30 anys i van culminar l'any 2000 amb la determinació, per part dels equips de recerca dels tres guardonats, de l'estructura tridimensional de les dues subunitats que formen els ribosomes. En concret, l'equip dirigit pel Dr Steitz va determinar l'estructura tridimensional de la subunitat gran del bacteri Haloarcula marismortui, i els equips dels Dr Yonath i Ramakrishnan van determinar, de forma independent, l'estructura de la subunitat petita del bateri Thermus thermophilus. Determinar l'estructura tridimensional d'una proteïna significa conèixer la posició tridimensional de tots els àtoms que la formen, i encara que no és tasca senzilla, en l'actualitat es coneixen les estructures de milers de proteïnes.

En el cas de l'estructura tridimensional del ribosoma, es valora la gran complexitat que suposa l'obtenció de cristalls (pas previ a la difracció de raigs X i a la determinació de l'estructura) i la determinació estructural d'un complex format per desenes de subunitats proteiques i subunitats formades per RNA ribosòmic. Aquesta part formada per RNA participa també directament en el mecanisme catalític i per això els ribosomes sovint es posen com a exemple quan es parla dels ribozims (cadena de RNA que té activitat catalítica).

Disposar de l'estructura tridimensional dels ribosomes ha permès descobrir els detalls moleculars de la interacció de certs antibiòtics amb els ribosomes i ha proporcionat noves eines per al disseny de nous antibiòtics, alguns d'ells ja en fase d'experimentació, per guanyar així la batalla contra la resistència bacteriana a aquests fàrmacs.

A part de la notícia, durant el procés de cerca d'informació sobre la notícia, m'he fet les següents reflexions:
  • Fixeu-vos la importància que va adquirint la recerca en Biociències (i en Bioquímica) en l'actualitat. Ja van tota una sèrie de premis Nobel de Química relacionats amb aquests temes (per exemple el de l'any passat i el d'aquest). Haurien de canviar de nom i anomenar-se Premis Nobel de Bioquímica? Veieu també els Premis Nobel de Fisiologia i Medecina.

  • El mal redactat que alguns mitjans de comunicació i pàgines web fan de la notícia. I és que no n'encerten ni una, barregen les coses, exageren desmesuradament el descobriment, o es centren en aspectes secundaris. Aquest punt ja el desenvoluparé amb més detall en un post posterior.

  • L'embolic que es fan alguns amb les nacionalitats: "Los científicos estadounidenses Venkatraman Ramakrishnan y Thomas A. Steitz y la israelí Ada E. Yonath ....", "El indio Venkatraman Ramakrishkan, el estadounidense Thomas A. Steiltz y la israelí Ada Yonath ...." i "El británico Venkatraman Ramakrishnan, el estadounidense Thomas Steitz y la israelí Ada Yonath ...." Tres versions diferents sobre la nacionalitat del Dr Venkatraman Ramakrishnan que va néixer a l'Índia, és ciutadà americà però actualment treballa a Gran Bretanya ....

  • Sempre es diu que els premis Nobel es donen després d'uns 20 anys o més del descobriment/s, investigacions o publicació pels quals són mereixedors dels premis. S'assegura així que els premis es donin a descobriments que hagin tingut una gran repercussió en la societat, recerca, salut, .... Els articles que descriuen les estructures tridimensonals dels ribosomes són de l'any 2000. Només 9 anys, un període curt si el comparem amb altres premis Nobel.

  • L'anterior punt en porta a pensar que potser el premi Nobel per la seqüenciació del genoma humà (2001) caurà aviat

  • Finalment em suggereixen que un post seriós sobre aquest tema hauria d'incloure la informació de quin dia es donen els premis Nobel i la quantia del premi. Doncs els premis es donaran el 10 de Desembre i el premi (en aquest cas a repartir en tres terceres parts) és de 10 milions de corones Sueques.....

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Edició il·lustrada de l'origen de les espècies en Català

Per fi tinc entre les mans una nova edició en català i il·lustrada de l'"origen de les espècies" de Charles Darwin. Es tracta d'un llibre de gran format per la seva mida però també per la seva curada edició. No estem davant d'una reedició d'una traducció ja existent, si no que es tracta d'una traducció feta pels investigadors de la Universitat de València Juli Peretò i Andrés Moya de la primera edició. Tal i com els autors esmenten en el pròleg "Hi ha una opinió general que, de les sis que es publicaren al llarg de quasi vint anys, la primera edició de L'origen és la més vívida i audaç, la que presenta el pensament de Darwin d'una manera més original i directa, sense la càrrega afegida de les respostes a la pluja de crítiques rebudes, moltes de les quals, vistes d'avui, tenen un escàs valor i interès.". Com a curiositat podeu veure totes les modificacions que Darwin va fer al llarg de les sis edicions de l'obra a l'adreça http://benfry.com/traces/.

Aquesta nova versió catalana ha estat però "alleugerida", així s'han escurçat la diversitat d'exemples de l'obra original i s'ha suprimit el capítol on es parla de l'herència, "atès que la informació de la qual disposava l'autor és actualment poc o gens rellevant i té, per tant, un interès purament històric.". M'ha fet gràcia també el fet que com diuen els autors "En alguna part del llibre, que no revelarem, hem deixat anar algun anacronisme: hem emprat el text de Darwin amb exemples contemporanis, només per reforçar la seua condició de clàssic, de plena vigència de les propostes originals." A veure si trobem aquests anacronismes ...

Un altre fet molt destacable de l'obra és que es tracta d'una edició il·lustrada. El llibre conté unes dues-centes il·lustracions fetes per en Carles Puche, moltes d'elles exemplificant les variacions entre espècies molt relacionades d'animals o de plantes o mostrant alguna de les idees que Darwin ens volia transmetre a través del text. I és que de fet, en les sis edicions originals de l'"origen de les espècies", només hi apareix una única figura, la que en aquesta edició catalana apareix en la pàgina 50 i que correspon a un esquema de la divergència de les espècies.

M'ha fet gràcia també la figura de la última plana, provinent d'un dels quaderns de notes de Darwin del 1837, de "l'arbre de la vida de Darwin". Una de les primeres representacions de l'anomenat arbre de la vida o "tree of life".

En resum, un llibre molt recomanable, ideal per fer un regal. Per cert jo ja el tinc, us haureu de pensar un altre ....