La Ciència de la ciència ficció

Una manera divertida d'apropar-se a la ciència és a través dels llibres o pel·lícules de ciència ficció. Ho podem fer de diverses maneres, poques vegades però podem fer-ho analitzant si les "prediccions" que es fan s'han acomplert o no. Aquest estiu he aprofitat per rellegir alguna novel·la i en el llibre "Hacia la fundación" de l'escriptor Isaac Asimov he trobat una cosa que m'ha cridat l'atenció. Es tracta d'una cosa molt colateral que no té cap mena d'importància en el fil argumental del llibre. En un moment del llibre el protagonista descobreix que la seva neta té poders telepàtics i decideix buscar a més gent amb aquests poders. Per fer-ho el que se li acudeix és seqüenciar el genoma complert de la seva neta per a buscar algú patró que permeti, analitzant els genomes complerts d'altres individus, trobar altres persones amb poders telepàtics. En un moment de la conversa entre el protagonista i la biofísica (¿?) a la que acudeix per obtenir la seqüència complerta, la doctora diu:

-"... manejar una molècula de ácido desoxirribonucleico desplegando miles de millones de nucleótidos y haciendo que cada purina y pirimidina esté en su sitio, es la parte menos complicada del proceso. Después hay que estudiar y comparar toda la información.
-"¿Por qué hay tan pocos genomas completos?" pregunta el protagonista.
I la Doctora respon -"Por varias razones, y una de ellas es lo caro que resulta el proceso. Muy pocas personas están dispuestas a gastar tantos créditos a menos que tengas motivos muy sólidos para pensar que algo anda mal en su genoma ...."

En aquest cas la realitat sembla que superarà la ficció doncs sembla que a mitjà termini es pugui aconseguir l'objectiu de seqüenciar el genoma complert d'un individu per 1000$. L'escriptor després afina una mica més, doncs el genoma complert de la seva neta no li serveix per aconseguir el seu objectiu doncs com molt bé li descriu la Doctora, el funcionament del cervell depèn de milers de gens i trobar un patró genètic concret en aquest cas era del tot impossible. Sovint la solució més senzilla és la millor. Sabeu com troben a la novel·la més persones amb capacitats telepàtiques? Doncs dient telepàticament vine aquí. La persona que ho sent i acudeix és la que té els poders telepàtics....

La novel·la va ser escrita al 1993 i té el seu mèrit predir que arribaríem a poder seqüenciar un genoma complert humà. Deixeu-me parlar una mica de l'autor, l'Isaac Asimov.
Era un dels grans escriptors de ciència ficció però va escriure de tot: ciència ficció, llibres de divulgació científica, d'història, .... Era bioquímic i es va dedicar durant un cert temps a la recerca. La seva contribució a la recerca, però, no va ser gaire exitosa i finalment va dedicar tot el seu temps a l'escriptura. En la base de dades Medline podeu trobar els articles científics que va escriure. No són gaires. De l'època en que es dedicava a la recerca també hi han una sèrie d'articles a la revista "The Journal of Chemical Education". També va donar classes de bioquímica a la Facultat de Medecina de la Universitat de Boston. Va estar donant classes uns 8 anys i segons diu a les seves memòries era el millor professor de la Facultat (els estudiants l'aplaudien i tot quan acabava). És possible, doncs era un gran divulgador. Resulta però que al final el degà de torn el va voler fer fora perquè no es dedicava a la recerca. Com que tenia un càrrec de professor fixe, no el va poder fer fora, però li van deixar de pagar i ell va deixar de donar classes. Va conservar però el títol de professor.
Nomenar totes les contribucions d'Isaac Asimov seria molt llarg. Només en destaco dues, la trilogia de novel·les de ciència ficció coneguda com la trilogia de la "Fundació". De fet després de la trilogia va escriure molt relats curts relacionats i quatre novel·les més de la sèrie, dues que la continuaven i dues que la precedien (la novel·la que feia referència anteriorment era una d'aquestes últimes). En conjunt aquesta part de la seva obra la podem anomenar com "la saga de la Fundación". La segona contribució que vull destacar són els seus relats sobre robots. Diuen que el robot de Honda "Asimo" deu el seu nom a ell. La pel·lícula "El hombre bicentenario", protagonitzada per Robin Williams, és una adaptació d'una novel·la seva, i "Yo, robot" de l'actor Will Smith, encara que no està basada en cap novel·la d'Asimov, està inspirada en la seva obra. Són famoses les seves tres lleis de la robòtica que són:

1. Un robot no puede dañar a un ser humano ni, por inacción, permitir que éste sea dañado.
   
2. Un robot debe obedecer las órdenes dadas por los seres humanos excepto cuando estas órdenes entren en conflicto con la Primera Ley.
   
3. Un robot debe proteger su propia existencia hasta donde esta protección no entre en conflicto con la Primera o la Segunda Ley.
   

Potser algun dia els robots portaran aquestes lleis .....

DNA d'espècies extingides

Es possible obtenir el DNA d'espècies extingides? Doncs sí. És pot fer a partir de fòssils o mostres d'animals de museus (si són espècies que s'han extingit fa poc com el Tigre de Tasmània). De fet hi ha una bona colla de seqüències de DNA d'espècies extingides en les bases de dades de seqüències. Aquí teniu un enllaç on podeu trobar aquestes seqüències. De fet hi ha un projecte en marxa liderat pel Dr. Svante Paabo del Max Planck Institute de Munich per seqüenciar el genoma complert dels Neardentals a partir de restes fòssils, trobades entre altres llocs a la cova de "El Sidrón" a Astúries.

I el DNA d'un dinosaure? Coneixeu l'argument de "Jurassic Park", oi? A partir dels mosquits retinguts a l'interior d'un ambre fossilitzat, un grup de científics es capaç d'extreure el DNA de diverses espècies de dinosaures i clonar-los. El que potser no sabreu és que en el llibre, l'autor Michael Crichton va incloure una seqüència de DNA, suposadament de dinosaure.



És realment aquesta seqüència de DNA de dinosaure? Com ho podríem saber? Ja us he esmentat en algun altre post que existeix una eina bioinformàtica, anomenada blast, per comparar una seqüència de DNA o proteïna amb totes les seqüències fins ara conegudes i que trobem en les bases de dades de seqüències. Que passa si comparem la seqüència suposadament de dinosaure que apareix al llibre de Jurassic Park amb les bases de dades de seqüències de DNA? Doncs això és el que va fer en Mark Boguski al 1992. Si ho feu trobareu que no es tracta d'una seqüència real de dinosaure, si no que es tracta d'una seqüència derivada del plàsmid pBR322 (una seqüència de DNA creada per l'home i molt utilitzada en Biotecnologia). En Mark va publicar la seva troballa a la revista Biotechniques.

La història però continua. Resulta que l'autor de Jurassic Park, Michael Crichton, va veure l'article i va escriure a en Mark dient-li que efectivament no es tractava del DNA d'un dinosauri i que no s'hagués pensat mai que algú mai ho comprovaria. També li deixava anar que si algú li proposava una seqüència de DNA real de dinosaure, l'incorporaria en altres edicions del llibre. En Mark va acceptar el repte i va preparar una seqüència suposadament de dinosaure. Aquesta seqüència va aparèixer en la segona part de la saga, titulada "El mundo perdido". Si feu un blast d'aquesta seqüència de DNA, descobrireu que és més possible que sigui de dinosaure, doncs a les seqüències que més s'assembla són dues seqüències de pollastre i granota (és el que s'esperaria trobar si partim de la hipòtesis de que els dinosaures estaven emparentats amb els rèptils i aus). En Mark, però va introduir un missatge ocult en aquesta seqüència de DNA. Si traduïm a proteïna i comparem la seqüència resultant amb la proteïna de pollastre que era la més semblant, descobrireu el missatge MARK WAS HERE NIH que traduït al català seria "En Mark ha estat aquí, NIH" (NIH són els National Institute of Health on treballava).



Aquesta història és la que tenia pendent explicar-vos en un dels meus posts anteriors sobre "missatges ocults en els genomes".