Subasta benèfica per a sequenciar el teu genoma

Voleu la seqüència del vostre genoma? Voleu afegir-vos a la llista de personatges il·lustres dels que s'ha seqüenciat el seu genoma i han fet pública la seqüència?
Doncs a partir d'avui i fins el 4 de Maig comença una subasta que ho pot fer possible. El preu de sortida comença amb 68.000$ i la persona que pugi més guanya aquest premi tan especial. A més el guanyador s'emporta:

• Una còpia digital de la seqüència del seu genoma.
  
• Accés a un sofware especialitzat d'una companyia privada per a navegar i explorar el seu genoma.
  
• Una taula rodona privada amb experts genetistes, metges i bioinformàtics al Harvard Club de Boston on t'explicaran i discutiran totes les conclusions que es poden extreure avui en dia de la seqüència.
  
• Un sopar privat amb el Professor George Church, co-fundador de l'empresa que s'encarregarà de la seqüenciació, i una visita exclusiva a aquesta empresa.
  
• 4 nits al Hotel exclusiu "Mandarin Oriental Hotel" a Boston.

Què us sembla? No em queda clar que en faran amb els diners. Sembla que aniran a parar a la X PRIZE Foundation, però per a què?

Més informació.

DNA Copernic

Encara que amb una mica de retard, la notícia és de finals de Novembre del 2008, aquest blog vol fer ressò d'una troballa històrica més, confirmada gràcies als anàlisis de DNA. Es tracta de la identificació de les restes de Nicolau Copèrnic, enterrades a la catedral de Frombork, Polònia, la ciutat on va viure i morir al 1543. Les restes van ser trobades a l'agost del 2005 i els anàlisis forenses van posar de manifest que corresponien a un home d'uns 70 anys. L'edat de Copèrnic quan va morir. De fet estava documentat que Copèrnic havia estat enterrat en aquesta catedral, però no s'havien trobat les seves restes. A partir dels óssos trobats fins i tot es va fer una reconstrucció de com podia haver estat l'aparença de Copèrnic.



La confirmació de que les restes trobades corresponen a Copèrnic s'ha fet gràcies a la comparació del DNA extret de les dents i del fèmur de les restes trobades i el DNA extret d'un pel de Copèrnic i trobat en un llibre que se sabia que havia estat d'ell i que es conserva a la Universitat d'Uppsala, Suècia.

Tota la història de la identificació s'explica en un documental titulat "Copernicus Code Mystery", emès el 19 de Novembre del 2008 per la televisió Sueca. A manca de trobar el documental complert, us deixo un petítisim trailer:

El DNA posa fi al misteri de la princesa Anastasia

1a part: La matinada del 17 de Juliol de 1918, l'últim Zar de Rússia, Nicolau II, és assassinat juntament amb la seva dóna, la Zarina Alexandra, els seus 5 fills i 4 servents. Els assassins tenen instruccions de mutilar i amagar els cossos per a que no puguin ser reconeguts. És per això que els cremen i ruixen amb àcids i els enterren.

2a part, 1991: Es fa públic que les restes d'una fossa trobada a Yekaterimburg, descoberta durant els anys 70 pel geòleg Alexander Avdonin, poden contenir els restes del Zar i la família Romanov. Anàlisis genètics posteriors (del 1994 i 1996) demostren que les restes trobades corresponen al Zar Nicolau II, la Zarina Alexandra, tres de les seves filles i 4 dels seus servents. No es troben però els restes del príncep Alexis i una de les filles. Això fa que es reobrin els rumors de que potser hi va haver algun supervivent, com la princesa Anastasia.

3a part, Juliol de 1997: A uns 70 metres de la fossa descoberta amb anterioritat es troba una segona fossa amb les restes de dues persones. Són els dos fills que falten?

4a part, 10 de Març del 2009: La revista científica PLOS one publica un article on es mostren les proves de que les dues últimes restes són les dels dos fills dels Romanov que quedaven per a identificar. Com podem estar segurs d'aquest fet? entre altres evidències, les anàlisis del DNA extret de les restes ho demostra clarament. Una de les dues persones, segons el anàlisis de DNA, correspon a un nen amb un cromosoma Y idèntic al de les restes extretes de la primera fossa, identificat com a corresponents al Zar Nicolau II. Com que el cromosoma Y només s'hereda de pare a fill, no queda dubte de que es tracten de les restes d'Alexis. Per una altra banda, la segona de les dues persones trobades a la segona fossa, corresponen a una nena, amb un DNA mitocondrial idèntic al de la Zarina i les altres filles trobades en la primera fossa. Com que el DNA mitocondrial només s'hereda de Mare a filles, les restes corresponen a la filla dels Zars de Rússia que quedava per trobar.

Com podem estar segurs però de que les restes de la primera fossa són realment els del Zar, la seva dóna i tres de les seves filles? Doncs perquè nous anàlisis genètics de les restes de la primera fossa posen de manifest la semblança genètica de les restes amb descendents vius de la família, i perquè el DNA suposadament del Zar coincideix amb el DNA extret d'una taca de sang d'una camisa que portava el Zar Nicolau II al 1891 al Japó i que es va conserva com a relíquia. Per tant, misteri ressol: Ni el Zar, la seva dóna ni cap dels seus fills va sobreviure.



Bé, hi ha però un petit detall encara per resoldre. Ni l'anàlisi de les restes trobades ni les anàlisis de DNA poden distingir entre les restes de les princeses Maria (de 19 anys quan va morir) i Anastasia (de 17 anys quan va morir), una enterrada en la primera fossa, i l'altre a la segona.

Celabrant el dia de Darwin

Qualsevol blog que parli algun cop de Ciència, aquest any 2009 ha de fer referència, sens dubte, a Charles Darwin i al fet que aquest any es celebra el 200 aniversari del seu naixement (en concret, avui 12 de febrer és el Darwing Day) i el 150 aniversari de la publicació del seu llibre "Origen de les espècies". Coincidint amb la iniciativa Blog for Darwin, aquest blog hi contribueix amb un breu qüestionari sobre Darwin. T'atreveixes a contestar a les preguntes?

Si vols estudiar una mica abans de fer el qüestionari o descobrir noves coses al voltant de Darwin pots fer-ho en els enllaços següents:

• Darwin online: trobareu on line tota la seva obra
  
• Darwin Correspondence Project
  
• aboutdarwin.com
  
• Natural History Museum, London
  
• Darwin Aloud:Una iniciativa on si et graves llegint un fragment de l'Origen de les espècies els ho envies i potser sortiràs en un muntatge que apareixerà el 23 de Març
  
• Especial sobre Darwin a la revista Nature
  
• Especial sobre Darwin a The New York Times
  
• Especial sobre Darwin a Scientific American
  
• Darwin 2009 del CSIC
  
• Darwin Correspondence Project
  
• darwin2009.cat
  
• Darwin 200
  
• Darwin at The Open University
  
• BBC Darwin
  
• National Geographic. Inclou un qüestionari de 10 preguntes en anglès

Preparant "The Darwin Day"

Aneu-vos preparant pel Darwin day, el dia de Darwin. Serà el proper 12 de Febrer, dia en que es celebra el dia del seu naixement. Aquest any serà realment especial, doncs es celebra el 200 aniversari del seu naixement i el 150 aniversari de la publicació del seu llibre "Origen de les espècies". Hi ha un munt d'actes programats arreu del món per aquest dia i també haureu vist a les revistes, suplements dominicals, ... un munt de reportatges sobre Darwin. Una iniciativa molt encertada anomenada Blog for Darwin pretén recollir tots els blogs que durant el dia 12 o dies posteriors parlaran sobre Darwin. Ja us avanço que aquest blog contribuirà al dia Darwin i per això ja ha estat inscrit en aquesta iniciativa del Blog for Darwin. A més, per a que us aneu preparant he afegit un compte-enrera pels dies que queden.



Per a que aneu fent boca, us deixo una petita tira còmica sobre Darwin i com va salvar el món:

Comics de ciencia

El material per divulgar la ciència sempre és benvingut. Com més divers sigui, més possibilitats tindrem i a més varietat de gent es podrà arribar. Acaba de sortir al mercat un còmic molt especial. S'anomena The Stuff of Life. A Graphic Guide to Genetics and DNA, i explica en forma de còmic un grapat de conceptes de Biologia Molecular. En el següent enllaç podeu veure una petita mostra. Què us sembla? Us deixo també a continuació un vídeo promocional de l'esmentat còmic.

Ciencia i humor (viii): A que es dedica un Professor Universitari?

Voleu saber a què dedica el seu temps un professor universitari? Segons dades reals del 1999 del Higher Education Research Institute (HERI) un professor universitari americà dedicava un 59% del seu temps a la docència, un 18% a la recerca i un 23% en gestió.

Però què és el que espera d'ell la seva Universitat? Un 20% en docència, un 175% a la recerca i un 20% a la gestió.
http://www.phdcomics.com/

Però, finalment, els professors, com la gran majoria de mortals, preferirien que ningú els hi digués el que han de fer.