Science tattoos

Com que fer-se tatuatges està de moda, per què no un tatuatge amb un tema científic? En aquest blog trobareu algunes idees. Jo us deixo els que he triat per alguns de vosaltres.

Per a un amant dels arbres filogenètics. El que et pot passar però és que es tatuï un "tree of life" i després l'hagi de canviar per un "forest of life":








Pels nomades que viatgen i que ara sembla que l'èxit els porta a estar entre les estrelles:


Una cinta de Moebius (que mai s'acaba) com les que representava M.C. Escher:


Per a un amb el mateix nom que aquest personatge i que per fi ja no busca més solapaments:




Per a qualsevol malalt dels ordinadors


Una altra manera de portar el teu nom de pila tatuat

El gos d'Obama i com fer un comunicat de premsa

Potser haureu vist la notícia de que ahir la revista Science va publicar en la secció ScienceExpress un article on es descriu que només 3 gens (RSPO2, FGF5 i KRT71) controlen la variabilitat del pelatge en els gossos. En concret el gen RSPO2 és el responsable de que els gossos tinguin o no bigoti i celles grans, el gen FGF5 està relacionat amb la longitud del pèl i el KRT71 determina si el pèl és ondulat o rissat.

Remenant una mica per trobar més detalls sobre la notícia, m'ha fet gràcia el comunicat de premsa que ha fet la Universitat de Utah (dos dels 20 coautors de l'article són d'aquesta Universitat) per difondre la notícia. El títol del comunicat de premsa "Why Obama's Dog Has Curly Hair" (Per què el gos d'Obama té el pèl rissat) ja ho diu tot. Resulta que un dels gossos utilitzats per fer l'estudi és de la raça "Gos d'aigua Portuguès", la raça del gos d'Obama. I és precisament aquest fet el que utilitzen com a "ganxo" per a la notícia.

Us copio aquí baix el comunicat de premsa (en anglès):

Why Obama's Dog Has Curly Hair
Utah-aided NIH Study Finds 3 Dog Coat Genes

Aug. 27, 2009 - University of Utah researchers used data from Portuguese water dogs - the breed of President Barack Obama's dog Bo - to help find a gene that gives some dogs curly hair and others long, wavy hair.
It was part of a National Institutes of Health (NIH) study - published online Thursday, Aug. 27 by the journal Science - showing that variations in only three genes account for the seven major types of coat seen in purebred dogs. The findings also point the way toward understanding complex human diseases caused by multiple genes.
"We were part of a team that found three genes that control 90 percent of the seven coat types that characterize different breeds of purebred dogs," says K. Gordon Lark, one of 20 co-authors of the study and a distinguished professor emeritus of biology at the University of Utah.
"We helped identify the gene that controls curly or wavy coats," adds study co-author Kevin Chase, a University of Utah research specialist in biology.
The study's first author is Edouard Cadieu, and its senior author is Elaine Ostrander, both of the National Human Genome Research Institute in Bethesda, Md. Other authors came from that institute, which is part of NIH, and from the University of California's Davis and Los Angeles campuses, Cornell University in Ithaca, N.Y., and Affymetrix Corp., in Santa Clara, Calif.
The study showed that combinations of various forms of only three genes - named RSPO2, FGF5 and KRT71 - account for seven major coat types in purebred dogs.
By analyzing more than 1,000 dogs from 80 domestic breeds, the researchers found that RSPO2 is the gene associated with whether or not a dog has a moustache and large eyebrows (known together as "furnishings"); FGF5 is linked to whether a dog's fur is long or short; and KRT71 determines if the hair is curly or wavy.

Mutant Genes and the Well-dressed Dog

All purebred dogs have the three genes, but the presence or absence of mutant, variant forms of those genes - rather than the ancestral forms inherited from wolves - determines coat types:

- Short-haired dogs like basset hounds have none of the variant genes, just the ancestral form of each gene.
- Wire-haired dogs such as Australian terriers have the variant form of only the RSPO2 gene.
- Dogs with wiry and curly hair - Airedale terriers, for example - have variants of both RSPO2 and KRT71 genes.
- Long-haired dogs like golden retrievers have a variant form of the FGF5 gene.
- Long-haired dogs with furnishings, such as the bearded collie, have variant forms of FGF5 and RSPO2.
- Curly haired dogs such as Irish water spaniels have the variant forms of the FGF5 and KRT71 genes.
- Curly haired dogs with furnishings - such as the bichon frise breed and some Portuguese water dogs, including President Obama's dog Bo - have the variant form of all three genes.

Portuguese water dogs come in both curly haired and wavy-haired varieties, depending on what form of the KRT71 gene they have. Chase says wavy-haired Portuguese water dogs fit in the new study's long-hair-with-furnishings category.
Chase says breeders characterized First Dog Bo as curly with furnishings, while Lark's Portuguese water dog, Mopsa, has wavy hair, even though she appears pretty curly. Chase notes that the KRT71 gene really controls the extent of curl, not curl versus no curl.
What about the fur characteristics of mutts? Because mutts are not part of a closed breeding population like each breed of purebred dog, it's difficult to separate the genetic contributors to their traits, Chase says.
"We don't know enough about the genetics of mutts," Lark adds.

From Portuguese Water Dogs to Human Disease

Chase and Lark assisted the NIH research by sharing data on Portuguese water dogs, which they have studied for years.
"Our contribution to this paper is data collected on the Portuguese water dog that indicated that keratin genes controlled the amount of curliness," Lark says. "Our data plus other data from the Ostrander group narrowed this down to KRT71."
KRT71 carries the code that produces keratin 71, a structural protein in hair.
Even though he and Chase studied the genetics of curliness stemming from KRT71, Lark says the other two genes involved in determining dog coat types are more interesting in the sense that they produce proteins that regulate a variety of processes in living organisms, not just the kind of coat a dog has. That makes them relevant to diseases of dogs and humans.
"Dogs share many diseases and other traits with humans," Lark says. "That's why they were used for many decades so extensively for pharmaceutical and medical-physiological-biochemical testing. Not surprisingly they share much of their genome [genetic blueprint] with humans also."
Lark says a dog bred for a desired trait may end up, years later, more vulnerable to cancer, immune disorders or other diseases of aging, and thus have a shorter life span.
"Ultimately the most important part of this paper - mostly the work of Ostrander's group - is that we will be able to get glimpses of how major regulatory genes interact with other genes to change the functioning of an animal in a way that does not kill it, but that may eventually compromise its longevity or its functioning as it ages," Lark says.
Earlier studies involving Ostrander and Lark revealed genetic variations that make small dogs small and account for longevity in dogs.

A Pup for a President and a Geneticist

Lark, once a soybean geneticist, has run a long-term dog genetics research effort known as the Georgie Project, after Georgie, a stray Portuguese water dog he adopted in 1986. Georgie died in 1996, and when Lark sought a replacement, a breeder sent him Mopsa - now 13 years old - and nagged him to study the breed's genetics.
Lark and Chase learned that the breed was ideal for genetics research because all Portuguese water dogs descended from a small group of "founders" and could help the search for genes responsible for complex traits - including human diseases caused by multiple interacting genes.
Portuguese water dogs gained publicity earlier this year when President Obama fulfilled his promise to get a dog for his daughters by obtaining Bo, a Portuguese water dog, reportedly as a gift from U.S. Sen. Edward Kennedy, D-Mass.
"As a supporter of Obama, I feel glad that he has a good dog," Lark says. "He has good taste and a good dog."

The portion of the new study conducted at the University of Utah was funded by NIH's National Institute of General Medical Sciences, the Judith L. Chiara Charitable Fund and the Nestle Purina PetCare Co.

University of Utah Public Relations
201 Presidents Circle, Room 308
Salt Lake City, Utah 84112-9017
(801) 581-6773 fax: (801) 585-3350
www.unews.utah.edu

Troben l'aminoacid glicina en el cometa Wild2

Avui el diari el Pais es fa ressò d'una notícia apareguda fa uns dies sobre la descoberta en mostres agafades del cometa Wild2, de glicina. La glicina, un dels 20 aminoàcids que formen les proteïnes, està formada per un àtom de C unit a un grup àcid carboxílic (-COOH), dos hidrògens i un grup amino (-NH2). Això el fa l'aminoàcid més petit i que no presenti isomeria. La isomeria és una característica important en els aminoàcids, ja que dels dos enantiòmers possibles (anomenats isòmers D i L), en els éssers vius (a excepció de la paret cel·lular d'alguns bacteris) només trobem l'enantiòmer L.

De fet, la descoberta de que les mostres obtingudes de la cua del cometa Wild2 contenien glicina es va fer al 2006, però no ha estat fins ara que ha estat confirmada amb anàlisis més detallats. La història comença el dia 2 de Gener del 2004 quan la sonda Stardust va travessar la cua del cometa, agafant algunes mostres que després enviaria a la Terra. Les anàlisis de les mostres van revelar que en el cometa hi havia un dels aminoàcids més senzills, la glicina. El dubte però era poder afirmar si realment no es tractava d'una contaminació. Els anàlisis que s'han fet ara dels isòtops que contenen les mostres sembla concloure definitivament que la glicina provenia del cometa.

La descoberta és important per entendre l'origen de la vida i com a partir de molècules senzilles (existents en la Terra primitiva) es poden haver format molècules més complexes (com els aminoàcids) precursores de les biomolècules. De fet en els clàssics experiments de Miller ja s'obtenia l'aminoàcid glicina (a més d'altres molècules orgàniques) a partir de metà, amoníac, hidrogen i aigua, amb descàrregues elèctriques de 60.000 V.

Una de les teories (anomenada panspèrmia) que podria explicar la formació d'aquestes substàncies és precisament que aparegueren en la Terra portats per les col·lisions de cometes. Personalment, però, trobo que aquests tipus d'explicacions no expliquen com es van sintetitzar aquestes substàncies, si no que traslladen la qüestió a milers d'anys llums de distància. Llàstima també que en el cometa només hagin trobat l'aminoàcid glicina. L'anàlisi de la isomeria d'altres aminoàcids que s'haguessin trobat en el cometa, segur que hagués estat també molt interessant.

El telescopi un invent d'un catala

Avui tal i com podeu veure en el logo del cercador Google, es celebra el 400 aniversari de la presentació del Telescopi. Sembla que tal dia com avui de fa 400 anys, en un sopar d'homenatge a Galileu es va presentar l'invent davant el senat de Venècia. Bona elecció la de fer un sopar, doncs després els assistents van poder fer us de l'invent presentat i observar els satèl·lits de Jupiter. Sembla que durant l'any 1609, l'astrònom Galileu Galilei va rebre la notícia de l'existència d'un aparell, el perspicilli o telescopi, que permetia engrandir els objectes llunyans i en va decidir construir un. Les seves observacions amb el telescopi publicades a Venècia al Maig del 1610 en un llibre titulat Sidereus Nuncius, un llibre en llatí de només 30 pàgines però que revolucionaria per sempre l'observació dels estels.

La invenció del telescopi es un aspecte polèmic. Segons la versió anglesa de la Wikipedia (i en l'article següent), hi ha controvèrsia sobre quin dels tres holandesos, Hans Lippershey, Zacharias Janssen, i Jacob Metius, va ser l'inventor. De fet, Hans Lipperhey va registrar la patent del telescopi el 2 d'octubre de 1608, però Jacob Metius ho va intentar el 14 d'octubre i Zacharias Janssen el 17 d'octubre del mateix any. La versió en espanyol de la Wikipedia, però, ens dóna altres dades. En l'article en espanyol es fa ressò d'una nova teoria segons la qual l'inventor va ser un català de Girona, en Joan Roget al 1590. La nova teoria la va publicar l'informàtic Nick Pelling a la revista anglesa History Today. Seguint les investigacions d'un altre català Josep Maria Simón de Guilleuma (1886-1965) en Nick descriu la hipòtesis de que algun dels telescopis fets per en Joan Roget van arribar a les mans de Zacharias Janssen que viatja a Holanda per a comprar unes lents noves per al Telescopi. Intenta que en Hans Lipperhey i Jacob Metius li construeixin unes lents noves, sense adonar-se'n que tots dos li roben la idea i intenten patentar l'invent. En Lipperhey va ser el més ràpid i encara que la patent li va ser denegada, va ser recompensat pel govern holandès pel seu invent. És doncs el telescopi un altre invent català?

Posa a prova els teus coneixements cientifics

Us tradueixo d'un diari canadenc un altre test per a que poseu a prova els vostres coneixements científics (aquest una mica més seriós que el "The Science Knowledge Quiz").


1. Quina de les següents etapes No forma part de l’anomenat mètode científic?
a. Observació acurada de la natura
b. La construcció de teories per explicar el que observem
c. Provar les prediccions de les teories en contra de noves observacions
d. Totes les anteriors són part del mètode científic

2. La lluna té fases perquè ...
a. Passa a través de l'ombra de la Terra cada mes
b. Només el costat de la lluna que rep la llum del sol s'il•lumina
c. La lluna causa les marees en els oceans
d. Cap de les anteriors

3. Una vegada que es crema la benzina al teu cotxe, part de l'energia de la benzina
a. Entra a l’ambient en forma de calor
b. Es perd per sempre
c. Ha de ser substituïda per la perforació de més petroli
d. Cap de les anteriors

4. Quan en un dia fred toques l'interior d'una finestra que té un marc de fusta i trobes que el vidre està més fred que la fusta. Això és degut a que
a. El vidre està a una temperatura més baixa
b. La fusta condueix pitjor la calor que el vidre
c. La fusta genera més calor que el vidre
d. Cap de les anteriors

5. El llamp és el resultat de
a. Grans camps magnètics en núvols de tempesta
b. Flaixos intensos de llum als núvols
c. El flux de càrregues elèctriques entre el núvol i el sòl
d. Cap de les anteriors

6. La diferència entre les ones de ràdio i la llum visible és que
a. Les ones de radio generen camps elèctrics però la llum no
b. Les ones de radio generen camps magnètics però la llum no
c. La llum visible té una longitud d'ona més llarga que les ones de radio
d. La llum visible té una longitud d'ona més curta que les ones de radio

7. Segons la Teoria de la Relativitat
a. Cap objecte amb massa pot ser accelerat més enllà de la velocitat de la llum
b. Els rellotges en moviment van més a poc a poc que els que no es mouen
c. Els objectes que es mouen s'escurcen en la direcció del moviment
d. Totes les anteriors

8. Els nous materials són creats pels científics
a. Canviant les propietats dels àtoms
b. Descobrint nous tipus d'àtoms
c. Unint àtoms coneguts de maneres noves
d. Cap de les anteriors

9. El principi d'incertesa de Heisenberg diu que
a. No es pot mesurar la posició exacta d'un electró
b. No es pot mesurar la velocitat exacta d'un electró
c. No es pot mesurar simultàniament la posició i la velocitat de l'electró exactament
d. Mai es pot mesurar exactament qualsevol propietat dels electrons

10. Les reaccions químiques
a. Tenen lloc només en els tubs d'assaig
b. Sempre són perilloses
c. Tenen lloc a tot arreu en la natura
d. Tenen lloc només en l’interior dels éssers vius

11. Quin dels següents tipus de materials condueix millor l'electricitat?
a. Vidre
b. Metall
c. Fusta
d. Tots ells són bons conductors

12. La datació d’antics materials basada en el carboni és possible perquè
a. El carboni és negre i absorbeix la llum solar
b. El carboni és un element químic molt comú
c. Alguns dels isòtops de carboni són radioactius
d. Cap de les anteriors

13. Esmenta alguna diferència entre la fusió nuclear i la fissió nuclear
a. La fissió s'utilitza per generar electricitat, mentre que la fusió no
b. La fusió s'utilitza per generar electricitat, mentre que la fissió no
c. La fissió és la font d'energia de les estrelles, no així la fusió
d. Cap de les anteriors

14. Un accelerador de partícules serveix per
a. Fer cotxes experimentals que vagin més ràpids
b. Accelerar les reaccions químiques
c. Explorar l'estructura bàsica de la matèria
d. Cap de les anteriors

15. Quina edat té aproximadament el sol?
a. Milers d'anys
b. Milions d'anys
c. Milers de milions d'anys
d. Bilions d'anys

16. Quina de les següents opcions descriu millor l'edat del sistema solar i l'univers?
a. El sol és molt més jove que l'univers
b. El sol i l'univers són de la mateixa edat
c. El sol té aproximadament la mateixa edat que la Via Làctia
d. El sol és més jove que la Via Làctia

17. Quina edat té aproximadament la Terra?
a. Milers d'anys
b. Milions d'anys
c. Milers de milions d'anys
d. Bilions d'anys

18. Quina de les següents és una característica permanent de la superfície de la Terra?
a. a L'oceà Atlàntic
b. Les muntanyes Rocoses
c. El desert del Sàhara
d. Cap característica geològica de la superfície de la Terra ha estat sempre permanent

19.La majoria de l'aigua dolça en el món es troba a
a. L'est dels Estats Units
b. L’Antàrtida
c. Els Grans Llacs
d. Cap de les anteriors

20. La pluja àcida està causada principalment per
a. Àcids naturals que es troben en l'atmosfera
b. Material emès pels refrigerants dels equips d'aire acondicionat
c. Material emès per xemeneies industrials i automòbils
d. La destrucció de la capa d'ozó

21. Les espècies més abundants al món són
a. Mamífers
b. Peixos
c. Insectes
d. Aus

22. L'interior de les cèl•lules en el cos humà
a. Conté nombroses i complexes subunitats
b. Cap d'elles té nucli
c. No funciona per les mateixes regles de la química com en la matèria no viva
d. Cap de les anteriors

23. Una dieta saludable ha de contenir (amb moderació)
a. Greixos
b. Hidrats de carboni
c. Proteïnes
d. Totes les anteriors

24. El DNA o ADN
a. Conté la informació que permet a les cèl•lules catalitzar les reaccions químiques
b. Es troba en el citoplasma de les cèl•lules eucariotes
c. Està format per aminoàcids
d. Cap de les anteriors

25. Les cèl•lules mare
a. Només es troben en els éssers humans
b. Només es poden generar en el laboratori
c. Tenen la capacitat de produir qualsevol tipus de teixit en el cos
d. Cap de les anteriors

26. Quan van aparèixer a la Terra els primers homínids?
a. Fa milers d'anys
b. Fa milions d'anys
c. Fa milers de milions d'anys
d. Fa bilions d'anys

Cliqueu aquí per veure les RESPOSTES


Nota: Algunes de les preguntes originals han estat adaptades ja que eren poc clares o confoses.