Troben l'aminoacid glicina en el cometa Wild2

Avui el diari el Pais es fa ressò d'una notícia apareguda fa uns dies sobre la descoberta en mostres agafades del cometa Wild2, de glicina. La glicina, un dels 20 aminoàcids que formen les proteïnes, està formada per un àtom de C unit a un grup àcid carboxílic (-COOH), dos hidrògens i un grup amino (-NH2). Això el fa l'aminoàcid més petit i que no presenti isomeria. La isomeria és una característica important en els aminoàcids, ja que dels dos enantiòmers possibles (anomenats isòmers D i L), en els éssers vius (a excepció de la paret cel·lular d'alguns bacteris) només trobem l'enantiòmer L.

De fet, la descoberta de que les mostres obtingudes de la cua del cometa Wild2 contenien glicina es va fer al 2006, però no ha estat fins ara que ha estat confirmada amb anàlisis més detallats. La història comença el dia 2 de Gener del 2004 quan la sonda Stardust va travessar la cua del cometa, agafant algunes mostres que després enviaria a la Terra. Les anàlisis de les mostres van revelar que en el cometa hi havia un dels aminoàcids més senzills, la glicina. El dubte però era poder afirmar si realment no es tractava d'una contaminació. Els anàlisis que s'han fet ara dels isòtops que contenen les mostres sembla concloure definitivament que la glicina provenia del cometa.

La descoberta és important per entendre l'origen de la vida i com a partir de molècules senzilles (existents en la Terra primitiva) es poden haver format molècules més complexes (com els aminoàcids) precursores de les biomolècules. De fet en els clàssics experiments de Miller ja s'obtenia l'aminoàcid glicina (a més d'altres molècules orgàniques) a partir de metà, amoníac, hidrogen i aigua, amb descàrregues elèctriques de 60.000 V.

Una de les teories (anomenada panspèrmia) que podria explicar la formació d'aquestes substàncies és precisament que aparegueren en la Terra portats per les col·lisions de cometes. Personalment, però, trobo que aquests tipus d'explicacions no expliquen com es van sintetitzar aquestes substàncies, si no que traslladen la qüestió a milers d'anys llums de distància. Llàstima també que en el cometa només hagin trobat l'aminoàcid glicina. L'anàlisi de la isomeria d'altres aminoàcids que s'haguessin trobat en el cometa, segur que hagués estat també molt interessant.