La veritat és que aquest post és una excusa per donar l'enhorabona a la colla Xiquets de Tarragona per la magnífica actuació d'avui dia 19 d'Agost, diada de San Magí. I és que en l'actuació d'avui, els xiquets han descarregat el tres de nou amb folre. És tot just el tercer tres de nou amb folre descarregat de la història dels xiquets, però és el que ha arribat més aviat al llarg d'una temporada. Jo he viscut el castell des de la pinya, i als qui us agraden els castells us recomano que almenys una vegada proveu de viure un castell (si és un castell folrat millor) des de la pinya. Vius el castell de manera diferent. No el veus però el sents d'altres maneres. El pateixes perquè has d'espitjar, perquè et comprimeixen, perquè tens un peu al damunt de la teva esquena. El castell el segueixes pels sons, el so de la gralla que indica quan comença a pujar i quan indica quan s'ha carregat, també el segueixes pels crits de la gent, els aplaudiments i tots els crits que es generen a dins de la pinya. Si cauen, evidentment que et dones compte, però abans de que et caiguin a sobre, notes com la força que feies amb els braços (si no és un castell folrat), el pes del castell, s'esvaeix. És un moment molt breu, abans de que et vingui a sobre.
Què cal per fer castells? Quina és la ciència castellera? Bé, jo diria que és quasi un art. Cal sens dubte FORÇA, EQUILIBRI, VALOR i SENY que són les quatre màximes castelleres. Si és fes una anàlisis científica molt acurada, potser la conclusió seria que hi ha massa risc. És cert, el risc sempre hi és, com en qualsevol cosa que fem. Sempre he sentit dir però que estadísticament, les lesions o accidents greus són comparativament inferiors a altres activitats esportives. El fet és que fa més de 100 anys que es fan castells de la mateixa manera que ara i el que compta per fer-los és la tècnica, experiència, esforç i l'assaig. El que ha canviat en els últims temps és potser el fet de la utilització del casc per part de l'enxaneta i acotxador.
Si voleu aprofundir en la ciència dels castellers, us deixo l'enllaç d'un programa del club que va tractar el tema. Està força bé. No us perdeu l'explicació-demostració sobre les faixes.
Què cal per fer castells? Quina és la ciència castellera? Bé, jo diria que és quasi un art. Cal sens dubte FORÇA, EQUILIBRI, VALOR i SENY que són les quatre màximes castelleres. Si és fes una anàlisis científica molt acurada, potser la conclusió seria que hi ha massa risc. És cert, el risc sempre hi és, com en qualsevol cosa que fem. Sempre he sentit dir però que estadísticament, les lesions o accidents greus són comparativament inferiors a altres activitats esportives. El fet és que fa més de 100 anys que es fan castells de la mateixa manera que ara i el que compta per fer-los és la tècnica, experiència, esforç i l'assaig. El que ha canviat en els últims temps és potser el fet de la utilització del casc per part de l'enxaneta i acotxador.
Si voleu aprofundir en la ciència dels castellers, us deixo l'enllaç d'un programa del club que va tractar el tema. Està força bé. No us perdeu l'explicació-demostració sobre les faixes.
1 comentari:
Veig que has escombrat cap a casa en aquest post....jejeje!!! Quan et fiques a la pinya deus treure un cap a tota la gent, igual ets el primer a rebre la garrotada llavors. A mi m'agradaria provar-ho, però amb la mevaesquena millor que no!
Publica un comentari a l'entrada