dimarts, 14 d’octubre del 2008

Predisposicio genetica a la calvicie

Sempre he cregut que la calvície era un exemple de trastorn associat als cromosomes sexuals. Els homes i les dones ens diferenciem en els cromosomes sexuals (l'últim parell, el parell 23, dels cromosomes). Mentre que les dones tenen dues còpies del cromosoma X (són per tant XX), els homes tenen un cromosoma X (sempre heretat de la mare) i un cromosoma Y (molt més petit i heretat del pare). Què passa doncs si hi ha un gen associat a una malaltia o trastorn en el cromosoma X? Si aquest trastorn és recessiu, és a dir calen dues còpies per a que es manifesti (al contrari de dominant, on només caldria tenir una còpia amb el trastorn per a que es manifestés), resulta que hi pot haver dones sanes (amb les dues còpies del gen intacte), dones sanes i portadores (una còpia intacta i l'altra amb la variant associada a la malaltia) i dones malaltes (amb les dues còpies de la variant associada amb la malaltia), Però que passa amb les homes? Al tenir només un cromosoma X, només poden ser malalts o sans. És per això que certs trastorns o malalties poden ser més freqüents en els homes. Doncs la calvície és un d'aquests casos. AL 2005 uns científics alemanys varen identificar un gen (AR, que codifica pel receptor dels andrògens) relacionat amb la calvície localitzat en el cromosoma X. Això explica la més alta incidència de la calvície en els homes. El que no explica però aquest gen, és la transmissió genètica de la calvície que s'observa alguns cops del pare al fill (recordeu que el cromosoma X dels homes l'heretem de la mare). Ahir es va aclarir una mica més el tema, doncs dos grups d'investigadors britànics (amb col·laboració amb l'empresa DeCode, la mateixa que vàrem parlar quan parlàvem dels tests genètics) i alemanys han publicat la troballa d'una alteració genètica en el cromosoma 20 associada amb la calvície. A més, els individus que tinguin les dues alteracions (la del cromosoma X i la del cromosoma 20) sembla que tenen un risc 7 vegades més gran de patir calvície.

Els americans que fan negoci de tot, fa un cert temps que ofereixen un test genètic (preu 249$) per detectar el possible risc de calvície (en diferents graus) en els homes i en les dones. L'empresa que ofereix aquest servei s'anomena HairDX i fins ara feien una anàlisi del gen del cromosoma X associat amb la calvície. No sabem si també inclouran ara un anàlisi de la variant localitzada en el cromosoma 20.

Podeu llegir també la notícia apareguda a EL PAIS.

8 comentaris:

Goblin77 ha dit...

Això està bé saber-ho perque així et pots comprar la perruca molt abans que et caigui el cabell!

Molt bon post, de fet estava pensant en escriure sobre això i has passat per davant! Jo estic interessat perque malgrat ara tinc força cabell, els homes de la meva família no l'han conservat gaire!

Asimetrich ha dit...

De què deu servir saber que et quedaràs calb? Aquests tests genètics cada cop són més sorprenents.

Vallve ha dit...

Tens raó asimetrich. Podria ser però que la calvície no fos només una qüestió estètica. Hi ha treballs que la relacionen amb un major risc a tenir una malaltia coronària o resistència a la insulina. Un d'aquests treballs per exemple conclou que "Vertex pattern baldness appears to be a marker for increased risk of Coronary Heart Disease events, especially among men with hypertension or high cholesterol levels." Em fa gràcia això de "especially among men with hypertension or high cholesterol levels". No seran la hipertensió i els alts nivells de colesterol els causants?
Ja es veurà ...

Goblin77 ha dit...

Això és una collonada! Molt homes al fer-se grans fan panxeta i es queden calbs i molts homes d'aquests en algun punt de la seva vida tenen alguna malaltia coronaria. Les relacions i els estudis que pots fer són múltiples. Que realment siguin certes és una altre cosa!

Asimetrich ha dit...

jajaja doncs sí noi, ja ho dius bé, la frase "especially among men with hypertension or high cholesterol levels" és prou evident. Potser sí que hi ha relació, no es pot descartar, però també cal veure si la calvície en aquests casos és resultat d'un estil de vida poc òptim: l'estrès l'accelera, i també augmenta la tensió i causa malalties cardiovasculars i en casos de molt estrès fins i tot engreixa. Sospito que la calvície és més conseqüència que no pas causa.

Tifosso ha dit...

Jo no pateixo gaire pel la calvície (els que em coneixeu ja sabeu perquè) i a la família hi ha una mica de tot. S'ha aclarit la relació canes-absència de calvície? És una teoria popular que fa temps que còrre pero jo no hi veig relació (les canes corresponen més a un procés de senescància cel·lular, no?)

Dan ha dit...

Je je. A mi no em cal... o potser com a control positiu!

Vallve ha dit...

Benvingut tifosso. Haurem de seguir això de les canes i l'absència de calvície. Jo no ho havia sentit mai...