diumenge, 21 de setembre de 2008

La importància d'ensenyar a pensar (ii)


Us deixo una altra anècdota científica. Aquesta l'he tret d'un blog sobre educació infantil.
Richard Feynman, premi nobel de física, explicava la influència que havia tingut el seu pare, en el seu desenvolupament com a científic amb la següent anècdota:
Entre els veïns sempre es comentava que ell era tan espavilat perquè el seu pare constantment li estava ensenyant coses. Un dia, mentre jugava amb un amic al jardí, l’amic li diu: Mira quin ocell, com es diu? Richard li contesta: Ni idea! i l’amic sorprès li demana: Què no t’ensenya res, el teu pare? I sí. El seu pare li havia ensenyat i li havia parlat de l’ocell; però d’una altra manera.
Veus aquell ocell? és un “Spencer’s warbler” (em sembla que s’inventava el nom) en italià es diu Chutto Lapittida; en portuguès, és un Bom da Peida, en xinès és un Chung-long-tah .......... Podries saber el nom d’aquest ocell en tots els idiomes del món, però quan els haguessis après no sabries res més de l’ocell. Així que observa l’ocell i mira el que està fent i fes-te preguntes. Això és el que compta! D’aquesta manera el meu pare em mostrava la diferència entre només saber el nom de les coses i saber coses.

1 comentari:

Asimetrich ha dit...

Doncs estic totalment d'acord, és com saber que aquell vi és astringent però no haver notat mai la llengua àspera que et queda quan el tastes. Viure les coses sempre t'ensenya molt més del que pots veure.