dissabte, 13 de setembre de 2008

La ciència dels castells (ii)


Ara que s'apropa Santa Tecla, tornem a reprendre el tema de la ciència dels castells. La veritat és que és un tema poc explorat i que podria donar molt de si. Malauradament no disposo dels coneixements per fer-ho, però tot i això, no em resisteixo a parlar-ne. Sabeu quan pot arribar a pesar un castell? Doncs bé, per exemple el tronc d'un hipotètic tres de deu dels Xiquets de Tarragona (un dels castells més alts que s'han fet) pot pesar de l'ordre dels 1325 Kg, i s'hi afegim el pes de la gent del folre i les manilles, obtenim un total de més de vuit tones de pes sobre una pinya. Què us sembla? Sorprenen oi? I un casteller, quan de pes suporta? Per exemple un segon d'un castell de vuit pisos té uns 200 quilos damunt seu. Això però seria si el castell restés completament "parat". Els castells però es mouen i això provoca que en moments puntuals els castellers estan sotmesos a encara més pes. Evidentment que les oscil·lacions del castell a on més es noten és als pisos de dalt. Així per exemple una oscil·lació de 10 cm a nivells de quarts pot significar entre 20 i 40 cm per a l'acotxador. Les estrebades del casteller quan pugen i baixen també afegeixen noves tensions a l'estructura, per això a la canalla sempre si li diu "puja ben finet". A quina alçada pot estar un enxaneta? Doncs per exemple en un castell de nou pot estar a més de 9 metres. Sembla estrany doncs que quan cauen no es facin més mal. Estudis biomecànics han demostrat que la caiguda d'un castell és molt diferent a una caiguda lliure. Mentre cauen hi ha diversos mecanismes de frenada com els petits cops que es van donar durant el trajecte de caiguda contra altres castellers del tronc. L'esforç físic requerit pot passar factura als castellers, però l'estrès o emoció provocats poden afectar també al públic. El percentatge de persones que sobrepassen la seva freqüència cardíaca màxima teòrica pot ser major entre el públic que entre els mateixos castellers. El nombre de lesions, en funció de les hores de dedicació, són equiparables o estan per sota dels observats en altres activitats com el futbol, el bàsquet, l'handbol o la mateixa activitat escolar.
Totes aquestes dades i més les trobareu a l'excel·lent llibre "Manual de supervivència del casteller. La Ciència al servei de les torres humanes" de Jaume Roset i Llobet, col·lecció l'aixecador, edicions Cossetània.
Sort per Santa Tecla castellers.

1 comentari:

Asimetrich ha dit...

Que fort!. M'he enrecordat d'un dia que vaig tindre el plaer de visitar el local dels castellers de Vilafranca amb un amic Vilafranquí mentre assajaven . Vaig poder veure tot d'esquemes fets amb ordinador de la pinya, on es definien perfectament qui havia d'ocupar cada lloc segons alçada, pes etc. Tot plegat semblaven les tàctiques d'una missió espacial jejeje. Sembla ben bé que la ciència també s'aplica en el disseny dels castells i està tot força estudiat no?